DÉU EN TEMPS LÍQUIDS (Propostes per a una espiritualitat de fraternitat)

 

El Quadern 215 de Cristianisme i Justícia és un tractat de teologia sobre l’espiritualitat amb un cop d’ull a la història i als temps actuals. La teologia cristiana de l’actualitat és una doctrina des de l’òptica que tots som fills de Déu. El concepte ser cristià palesa una evolució que retorna a les ensenyances de Jesucrist en les que tots som fills de Déu Pare en el camí vers el regne de Déu. “Proposta per a una espiritualitat de la fraternitat” és la síntesi que explica com s’ha d’entendre la fraternitat humana des de la filiació divina en la que Jesucrist és fill i els humans també però amb la diferència que el mateix Crist manifesta quan diu el meu Pare i el vostre Pare. La filiació divina dels humans està sotmesa a la fraternitat entre els humans que pateixen unes diferències que no es compleixen en la persona de Jesucrist. El camí vers el Regne de Déu es fa gràcies a la redempció que dona fe dels comportaments humans que fan del seu jo un seguidor que no és pels seus mèrits personals sinó perquè Déu dona veritat als actes meritoris. Els humans no són dignes perquè ells són importants, sinó que són importants perquè el Pare ho vol, el Fill els ha redimit i l’Esperit Sant és amb ells. L’home està en Déu però no és Déu, com algunes espiritualitats humanes han defensat i encara defensen. En aquest caminar vers Déu, models diferents del Cristianisme hi han aportat la seva doctrina que no s’ha de menystenir, com per exemple el protestantisme, l’hinduisme, el budisme i el taoisme i cal considerar el judaisme i l’islamisme. El Papa Francesc en l’encíclica FRATELLI TUTTI ens parla de la seva relació a Abu Dhabi amb l’imam Ahmad Al-Tayyeb recordant que Déu ha creat tots els éssers humans en igualtat de drets. “En la praxi espiritual cristiana cal decidir amb quins esperits construir el Regne: amb els del poder o amb els del servei”. Una síntesi que fa pensar, que l’ésser humà no és el poder, sinó el servei. I el servei és el dels humils. L’evangeli de Sant Mateu ho deixa molt clar quan recorda: ”Senyor, quan et van veure afamat, i et donarem menjar: o tenies set, i et donarem beure? Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat i et vam vestir? Quan et van veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?  I Jesús respongué: ”Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi”. En una paraula sense verdadera fraternitat humana no hi ha espiritualitat verdadera.