VESPRES, de Francesc Circuns Margarit

 

El poeta ens manifesta que “VESPRES és una reflexió poètica sobre el declinar de llum, una cerca de la paraula quan la llum lentament emmudeix... i llavors la nit ens parla.” El poema LA MÀ GLAÇADA defineix clarament el missatge poètic dient-nos: “La mà glaçada / toca el ventre / de la nit. /Comença el cant  dels sorolls nocturns./ La dansa de les ombres / dibuixada en la foscor.” El poemari és un passeig per “totes les nits”, “totes les ombres” i ”tots els somnis”. Una de les característiques del poemari, enriquint el sentit poètic dels poemes, la forma de cada poema en la que juga amb la intensitat dels versos i la força de la tinta donant una nova emotivitat en la intimitat. Un joc amb les paraules i els versos que li donen una peculiar musicalitat al poema. La poesia de Francesc Circuns enalteix la figura humana i el seu entorn fent parlar la veritat i la incertesa perquè per la llum les foscors són camins de recerca de nous i potents fogars. En el poema LA CIUTAT llegim: “De nit la ciutat / que no dorm / té son / Es bressola amb la llum / llunyana / dels estels.” El vespre no pot prescindir de la llum i amb els seus silencis “ordenaré les metàfores / dels versos / impossibles”. El darrer poema és una extraordinària filosofia de la vida que li posa per títol  NO ES FA M AI FOSC. Llegim-la: “ No es fa mai fosc / al jardí de Venus / la llum somorta / -però-viva del desig / alimenta fons mil·lenàries: / de petits desitjos / de sexes cobejosos./ El joc del vent entre els joncs / aviva dolça melodia.../-paraules tendres.../poemes d’amor.../ antigues promeses.../innobles traïcions- /Tots aquests materials /-nobles i mesquins-/ amb els que està feta la vida / amb els que està fet l’amor”. La vida és un camí de veritats i mentides, d’amors i de passions, d’amistats i d’enveges que poèticament descobreixen l’efecte de l’amor, la llum que sempre acompanya.