LA CASA DELS AVIS, de Vicens Villatoro

 

“Cap rastre de les cases dels meus avis. O potser els veritables rastres són aquells que no es veuen? I si al rastre, l’únic rastre, l’únic que importa, som nosaltres? I si som nosaltres la veritable i darrera casa dels avis?”. Amb aquestes paraules acaba la història d’una veritat que ha esdevingut per a mi una extraordinària filosofia de la vida. Per què? Per què en el fons és una història que als meus 93 anys m’ha convidat a pensar en el procés i els seus perquè de la meva vida. L’entorn que ens dibuixa Vicens Villatoro en la seva base és el mateix del meu, canviant les circumstàncies. L’ambient en el que es van moure els avis de Vicens Villatoro fou més extens amb la intensitat pròpia de les persones i dels fets. Però al marge de les diferències el rerefons és el mateix. Com va impactar en la identitat del net. LA CASA DELS AVIS és una filosofia extensible a la vida de totes les persones independentment de les ideologies. El que és veritablement important és valorar com la vida dels avis a través de la seva història, viscuda en les circumstàncies del seu temps, impacta en la personalitat dels nets. Villatoro ha fet un recorregut centenari  amb una anàlisi històrica que descobria en el procés un futur, el seu. La proba me la donen les darreres pàgines del llibre que és un recordar ”post mortem” la importància dels indrets, molts d’ells desapareguts i minvats però importants.Vaig començar la lectura del llibre perquè és un escriptor amic i una autoritat en la literatura catalana i a mesura que avançava en la lectura la seva història esdevenia filosofia i una invitació a valorar la teva pròpia.