ELS ÀNGELS JUGUEN A FÚTBOL

La idea central d’aquest assaig és reflexionar sobre el tot humà, la humanitat, i com la creació d’una imatge global el més perfecta possible d’aquest tot global la treballen moltes individualitats com a individualitat i també formant col·lectivitats assolint el treball de tothom (indiviuus, col·lectivitats) l’obra d’art perfecta de la globalitat. I en aquest treball hi ha un factor que és bàsic, indispensable i necessari, la veritat. Un partit de futbol ens proporciona una reflexió metafórica sobre el tema. El món és el camp de futbol, els partits les diferents activitats humanes i els jugadors els realitzadors. Curiosament en elmón del futbol el factor indispensable, que fa de veritat, és la pilota. És l’instrument necessari perquè el gran públic s’ho passi bé. I aquest efecte és responsabilitat de com els creatius, els jugadors, la fan correr pel terreny de joc. El partit de la història és un partit molt complexe. Fa milions d’anys que s’està jugant i el seu final no és altre que la fi de la història. Té una característica, que, malgrat la llarga durada, és efímer, un efímer que juga per a la transcendència. Aquella transcedència que converteix la veritat relativa en la veritat absoluta, el jugador en el Jo etern i el camp de futbol en l’eternitat. Senzillament la meva reflexió preten fer adonar-nos compte que tots els actes de la vida, del més humil al més majestuós, tots són molt importants en el camí cap el destí definitiu de la humanitat. La pilota és un objecte material que es juga amb els peus, però necessita la ment per assolir els objectius de la seva veritat. Però ni els peus sols, ni la ments sola ho poden assolir sense formar part de la persona. Només la persona és transcendent.