La idea central d’aquest assaig és
reflexionar sobre el tot humà, la humanitat, i com la creació d’una imatge
global el més perfecta possible d’aquest tot global la treballen moltes
individualitats com a individualitat i també formant col·lectivitats assolint
el treball de tothom (indiviuus, col·lectivitats) l’obra d’art perfecta de la
globalitat. I en aquest treball hi ha un factor que és bàsic, indispensable i
necessari, la veritat. Un partit de futbol ens proporciona una reflexió
metafórica sobre el tema. El món és el camp de futbol, els partits les
diferents activitats humanes i els jugadors els realitzadors. Curiosament en
elmón del futbol el factor indispensable, que fa de veritat, és la pilota. És
l’instrument necessari perquè el gran públic s’ho passi bé. I aquest efecte és
responsabilitat de com els creatius, els jugadors, la fan correr pel terreny de
joc. El partit de la història és un partit molt complexe. Fa milions d’anys que
s’està jugant i el seu final no és altre que la fi de la
història. Té una característica, que, malgrat la llarga durada, és efímer, un
efímer que juga per a la transcendència. Aquella transcedència que converteix
la veritat relativa en la veritat absoluta, el jugador en el Jo etern i el camp
de futbol en l’eternitat. Senzillament la meva reflexió preten fer adonar-nos
compte que tots els actes de la vida, del més humil al més majestuós, tots són
molt importants en el camí cap el destí definitiu de la humanitat. La pilota és
un objecte material que es juga amb els peus, però necessita la ment per
assolir els objectius de la seva veritat. Però ni els peus sols, ni la ments
sola ho poden assolir sense formar part de la persona. Només la persona és
transcendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada