dimecres, 28 de desembre del 2022
EL MALBARATAMENT D’ALIMENTS
dilluns, 26 de desembre del 2022
L’ESPORT, CÀTEDRA DE FILOSOFIA DE LA VIDA
La Universitat de la Història gaudeix de moltes facultats en l’especialitat de l’esport. I cada facultat alliçona d’acord amb la pedagogia del ser. Ser esportista significa ser global en el que cada diferència forma part del tot. Un exemple de la globalització esportiva el descobrim en els Jocs Olímpics, on teòricament totes les modalitats esportives hi haurien de tenir el seu espai. Dissortadament, els avenços assolits que són importants, la imatge de l’esport no és neta, està tacada per la falsa globalitat imposada per l’economia. I d’acord amb aquesta globalització el fet de guanyar és allò més important i perdre és el fracàs. En aquest procés molts pobles se senten marginats perquè els seus aficionats prefereixen ser seguidors del gran club menystenint la importància dels petits clubs del poble. La manipulació de la filosofia de l’esport no perdona i els grans clubs també sen senten afectats. No cal citar noms. A casa nostra ho palesen la formació de les plantilles dels grans en les que la presència dels jugadors de casa brilla per la seva pobra presència. Què defineix la personalitat d’una entitat esportiva? Formar la plantilla que els permeti jugar gairebé només amb estrangers? Fa una pila d’anys que segueixo l’esport català. I francament desanima. En la temporada 2022-2023, per exemple, el CF Barcelona juga amb majoria d’estrangers. Si la informació no enganya en la seva plantilla actual hi consten deu estrangers, la majoria dels quals són presents en tots els partits. La culpa la té Catalunya per no generar grans jugadors? Els grans clubs no segueixen l’excel·lent planter català. Les plantilles de les entitats esportives catalanes no les defineixen jugadors catalans sinó jugadors d’altres països comprats amb diners. Davant d’aquest fet, són correctes els campionats que porten el títol de la Federació Catalana o l’Espanyola, per exemple? Una entitat formada amb un nombre considerable d’esportistes sud-americans és catalana? Qui qualifica l’entitat, les persones o els diners? Són catalans, per exemple, els diners del FC Barcelona? Si la tendència s’orienta cap a la globalització, penso, que caldrà una nova organització de l’esport que en realitat les entitats siguin globals. Una nova organització més d’acord amb la universalitat de les competicions. És factible? El temps té la paraula. Però aleshores l’esport serà també una càtedra de filosofia de la vida? El progrés històric té la paraula.
La Universitat de la Història gaudeix de
moltes facultats en l’especialitat de l’esport. I cada facultat alliçona
d’acord amb la pedagogia del ser. Ser esportista significa ser global en el que
cada diferència forma part del tot. Un exemple de la globalització esportiva el
descobrim en els Jocs Olímpics, on teòricament totes les modalitats esportives
hi haurien de tenir el seu espai.
Dissortadament, els avenços assolits que són importants, la imatge de
l’esport no és neta, està tacada per la falsa globalitat imposada per
l’economia. I d’acord amb aquesta globalització el fet de guanyar és allò més
important i perdre és el fracàs. En aquest procés molts pobles se senten
marginats perquè els seus aficionats prefereixen ser seguidors del gran club
menystenint la importància dels petits clubs del poble. La manipulació de la
filosofia de l’esport no perdona i els grans clubs també sen senten afectats.
No cal citar noms. A casa nostra ho palesen la formació de les plantilles dels
grans en les que la presència dels jugadors de casa brilla per la seva pobra
presència. Què defineix la personalitat d’una entitat esportiva? Formar la
plantilla que els permeti jugar gairebé només amb estrangers? Fa una pila
d’anys que segueixo l’esport català. I francament desanima. En la temporada
2022-2023, per exemple, el CF Barcelona juga amb majoria d’estrangers. Si la
informació no enganya en la seva plantilla actual hi consten deu estrangers, la
majoria dels quals són presents en tots els partits. La culpa la té Catalunya
per no generar grans jugadors? Els grans
clubs no segueixen l’excel·lent planter català. Les plantilles de les entitats
esportives catalanes no les defineixen jugadors catalans sinó jugadors d’altres
països comprats amb diners. Davant d’aquest fet, són correctes els campionats
que porten el títol de la Federació Catalana o l’Espanyola, per exemple? Una
entitat formada amb un nombre considerable d’esportistes sud-americans és
catalana? Qui qualifica l’entitat, les persones o els diners? Són catalans, per
exemple, els diners del FC Barcelona? Si la tendència s’orienta cap a la
globalització, penso, que caldrà una nova organització de l’esport que en
realitat les entitats siguin globals. Una nova organització més d’acord amb la
universalitat de les competicions. És factible? El temps té la paraula. Però
aleshores l’esport serà també una càtedra de filosofia de la vida? El progrés
històric té la paraula.
AI DE VOSALTRES...! DISTOPIES EVANGÈLIQUES
dijous, 1 de desembre del 2022
DE QUÉ SERVEIX PLORAR
dijous, 10 de novembre del 2022
FUTBOL LLIURE, SÍ, FUTBOL MANIPULADOR, NO.
Quin és l’objectiu del futbol en la història de la humanitat? És una modalitat de l’esport i com a tal una diferència en la globalitat esportiva. Parant esment en els seus moviments en el segle XXI em fa pensar que té la pretensió de convertir-se ell en la globalitat. Dissortadament l’esport del futbol ha caigut en les xarxes de la gran economia mundial. Un cadell del diner com ho palesa l’organització del Campionat de Futbol el 2022 a Qatar. 6000 víctimes mortals de treballadors de les instal·lacions per el Campionat són una acusació seria de cap on es dirigeix l’esport del futbol. Un altre argument ens el donen els fitxatges de jugadors especialment a Espanya si parem esment en les xifres de mil milions d’euros en el contracte d’un jugador de 19 anys, és un exemple real, si vol canviar de club abans d’acabar el contracte. Seguint amb arguments, quin respecte es té a la identitat geogràfica quan els grans clubs fitxen jugadors d’arreu del món. Continuem amb la senyalització de faltes que són contràries a la dignitat personal. I en el camp arbitral què hi aporta el var. Per acabar quin és l’objectiu del futbol en la convivència pacífica de la humanitat?.
Esclau de les xarxes de la gran economia
social. Quants clubs a casa nostra són propietat de gran fortunes estrangeres?
Quants club de primera divisió a Espanya tenen per amo els seus socis? I
sent-ne amo els socis també depenen del diner dels poders fàctics de casa i de
fora.
Es pèrdua de llibertat quan a un jugador se li
nega el dret a decidir el seu futur a canvi d’una quantitat astronòmica de
diners. No n’hi ha prou amb el contracte que li asseguri un sou digne? No és un
treballador com els altres d’empreses comercials? Negar la llibertat de decidir
amb el poder del diner és una injustícia social. L’acceptació per part del
jugador és una demostració de cap on es dirigeix la societat.
Una competició catalana i espanyola, qui l’ha
de jugar, els de casa o els de fora? És lògic que un equip català o espanyol pugui
jugar els partits amb 10 jugadors estrangers com ho pot fer més d’un equip de
primera divisió? La política no hi té res a dir, sobre tot l’espanyola que té
tanta cura de l’espanyolitat? O és que només el territori és Espanya o
Catalunya? Penso que s’han de regularitzar les competicions si han de tenir un
concepte esportiu més totalitari.
Un detall que considero que cal revisar és la
sanció de les faltes per protestar. Protestar és un dret sempre que no
s’insulti o es perjudiqui físicament. L’àrbitre té dret a sancionar, sancionar
no és castigar, és avisar i demanar-li que vol parlar amb ell un cop acabat el
partit.
Un dubte, ajuda de veritat el var a millorar
el futbol o complica l’activitat
arbitral?
Opino que en democràcia el futbol i tots els
esports han de ser més pedagogia que llei.
dimarts, 1 de novembre del 2022
PRESENTA FUNDACIÓ RANDA-XIRINACS
el dimars dia 8 de novembre de 2022 a les
18’30 h
a ANÒNIMS,
restaurant i llibreria, C/ Miquel Ricomà 57
Granollers
MANEL GARCIA,
president de la Fundació Randa-Xirincs parlarà de la personalitat de Lluis M.
Xirinacs i de la importància i significat del llibre.
JOAN SALA VILA,
company i amic de Lluis. M. Xirinacs, escriptor i poeta.
MARINA SERRA,
violinista amb la seva música ens farà participar de la mística de Lluis M.
Xirinacs.
Torn de paraules
per tancar l’acte
dimarts, 27 de setembre del 2022
CAMÍ DEL TEXT, D’ Ivette Nadal
Dels llibres allò primer que em crida l’atenció és el títol. I aquest per doble motiu: a) el significat de text i la frase entre línies de la portada: “No sé què em fa més mal: que no l’hagi acabat o que no hagi començat”. La seva lectura em diu que encara l’està vivint la filosofia de la seva vida compartida poèticament. El primer vers ens obre el camí amb un pensament de M. Montserrat Domingo, “vull ser oració” que Ivette ho confirma amb “ets amor i text que en mi neix”. I el poemari n’és el camí. El segon poema ens marca com és el camí: “assedegada, venint d’un camí tortuós /............/ he trobat la més gran de les fonts i els teus ulls blaus.” I el darrer ens recorda com l’han fet: “I em vas dir; -/passejarem pel perill / però sempre agafats de la mà”. El camí de la filosofia de la vida sempre es fa en companyia i la poeta ens ho confirma amb el nombre d‘amics i amigues citant els seus pensaments. CAMÍ DEL TEXT no és una lliçó de filosofia és la vida viscuda amb filosofia poetitzada. El proverbi budista: “un fa més fort a algú si l’ajuda una mica, però el debilita si l’ajuda molt” que interpreta: “deixar d’emparar els altres /és (per fi) / ser generosa amb mi”. Afirma sense deixar d’estimar quin és el paper de cadascú en el camí. No oblidem que Ivette és molt coneguda per la seva música que acompanya silenciosament els seus poemes. Ho corrobora amb aquest curt poema: “Canto la veu parlada /la veu de la mirada,/ la veu del gest,/ la veu del plor / i la que no parla”. La filosofia de la vida ens alliçona amb el silenci i la paraula. CAMI DEL TEXT un poemari per llegir-lo sense presses i meditant-lo.
dimarts, 9 d’agost del 2022
PASSIÓ, MORT I RESSURRECCIÓ DELS DRETS HUMANS
dijous, 4 d’agost del 2022
SAVIESA DIVINA (Els pobres en els llibres sapiencials de la Bíblia)
El quadern 227 de Cristianisme i Justícia ens posa a la nostra consideració la capacitat de la intel·ligència humana, començant amb aquest text del Llibre bíblic de la Saviesa: “La Saviesa és un esperit amic de l’home... És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l’acció de Déu, imatge de la seva bondat”. I sintetitza la idea el Salm 85 afirmant: “La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la justícia i la pau”. El text es desenvolupa amb els següents temes: a) DÉU I ELS POBRES. b) VALORS HUMANS. c) Psicologia del ric. d) INJUSTÍCIA I CORRUPCIÓ. e) PERILLS DE L’AMBICIÓ. f) FUNCIONAMENT DE LA SOCIETAT. g) ELOGI DE LA CARITAT. h) CONCLUSIONS. Cadascuna de les temàtiques es fonamenta en cites dels llibres sapiencials: Proverbis (Pr.), Siràcida (Sr), Saviesa (Sv), Cohelet o Eclesiastés, (Coh), Job (Jb), i Salms (Sl). En l’a) es basa en el salm que afirma que Déu “estima el dret i la justícia i l’amor us precedeixen”. La defensa dels pobres el recorda els pobres d’esperit de les benaurances perquè l’egoisme de ser ric és l’apartament de Dëu. En l’apartat b) es recalca la qualitat humana de la moderació perquè “qui detesta els suborns viurà mols anys”. El següent text és molt significatiu: “val més ser un de tants i anar ben servit que sense un mos de pa, presumir de ric”. En el tema c) hi llegim aquesta consideració: “ de qué ens ha servit l’orgull, i què n’hem tret, de la riquesa i l’arrogància? Tot ha passat com una ombra, com rumors de noves que passen de llarg... Ens hem consumit en la maldat”. L’apartat d) se sintetitza en aquesta cita dels Proverbis: ”El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen”. L’ambició és el perill perquè “qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent”, síntesi del grup e. L’apartat Funcionament de la societat, l’autor l’explica dient que “per als llibres sapiencials, la societat està estructurada de manera que afavoreix els rics i maltracta els pobres” I ho confirma el text del Proverbis: “El ric domina els pobres, i el qui manlleva es fa esclau del qui presta.” L’apartat g) es resumeix en aquest text dels salms: ”feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut; en temps difícils Jahvè el salvarà”. I en les conclusions el resum del treball el dona aquest text de la Saviesa: ”Les virtuts són fruit dels afanys de la Saviesa, que ensenya la temprança, la prudència, la justícia, la fortalesa”.
dimecres, 27 de juliol del 2022
LLUMS I OMBRES (A propòsit de Simone Weil)
El quadern 223 està dedicat a Simone Weil. Una intel·ligència humana i femenina amb una clara saviesa per procurar desenvolupar les seves idees. Una persona que sense ser cristiana sentia la veritat de Déu. I la seva filosofia arribà al món cristià estudiada per professors i teòlegs. Les seves paraules desconcertaven com aquestes: “Estimo Déu, Jesucrist i la fe catòlica tant com els pot estimar un ésser tan miserablement com jo.” I continua: “M’adhereixo totalment als misteris de la fe cristiana (...)certament. Pertanyo a Crist.” Però més endavant explica la seva situació que fa pensar molt: “Tot i ser fora de l’Església, o més exactament al llindar, no puc deixar de tenir sentiments que, en realitat, hi soc dins de totes maneres”. La lectura d’aquest quadern m’ha fet conèixer una intel·ligència i m’ha cridat l’atenció com enfocava els problemes. Però allò veritablement important, l’interès que les seves idees han desvetllat en el mon de la teologia. No puc deixar aquest petit comentari sense citar el següent text: “No és per la forma en que un home parla de Déu, sinó per la forma en que parla de les coses terrenes com es pot discernir millor si la seva ànima ha romàs en el foc de l’amor·. En la seva vida no tot foren flors i violes com ho palesen aquestes paraules de la seva neboda: “Jo, tieta, fa molt que no t’estimo...” Problemes de família, una mala comprensió en comentaris i fets i una incomprensió, que francament em costa molt entendre. La conclusió que n’he tret de la lectura d’aquest quadern és la voluntat de llegir els seus escrits.
dimarts, 5 de juliol del 2022
LA CASA DELS AVIS, de Vicens Villatoro
“Cap rastre de les cases dels meus avis. O potser els veritables rastres són aquells que no es veuen? I si al rastre, l’únic rastre, l’únic que importa, som nosaltres? I si som nosaltres la veritable i darrera casa dels avis?”. Amb aquestes paraules acaba la història d’una veritat que ha esdevingut per a mi una extraordinària filosofia de la vida. Per què? Per què en el fons és una història que als meus 93 anys m’ha convidat a pensar en el procés i els seus perquè de la meva vida. L’entorn que ens dibuixa Vicens Villatoro en la seva base és el mateix del meu, canviant les circumstàncies. L’ambient en el que es van moure els avis de Vicens Villatoro fou més extens amb la intensitat pròpia de les persones i dels fets. Però al marge de les diferències el rerefons és el mateix. Com va impactar en la identitat del net. LA CASA DELS AVIS és una filosofia extensible a la vida de totes les persones independentment de les ideologies. El que és veritablement important és valorar com la vida dels avis a través de la seva història, viscuda en les circumstàncies del seu temps, impacta en la personalitat dels nets. Villatoro ha fet un recorregut centenari amb una anàlisi històrica que descobria en el procés un futur, el seu. La proba me la donen les darreres pàgines del llibre que és un recordar ”post mortem” la importància dels indrets, molts d’ells desapareguts i minvats però importants.Vaig començar la lectura del llibre perquè és un escriptor amic i una autoritat en la literatura catalana i a mesura que avançava en la lectura la seva història esdevenia filosofia i una invitació a valorar la teva pròpia.
dijous, 2 de juny del 2022
VESPRES, de Francesc Circuns Margarit
El poeta ens manifesta que “VESPRES és una reflexió poètica sobre el declinar de llum, una cerca de la paraula quan la llum lentament emmudeix... i llavors la nit ens parla.” El poema LA MÀ GLAÇADA defineix clarament el missatge poètic dient-nos: “La mà glaçada / toca el ventre / de la nit. /Comença el cant dels sorolls nocturns./ La dansa de les ombres / dibuixada en la foscor.” El poemari és un passeig per “totes les nits”, “totes les ombres” i ”tots els somnis”. Una de les característiques del poemari, enriquint el sentit poètic dels poemes, la forma de cada poema en la que juga amb la intensitat dels versos i la força de la tinta donant una nova emotivitat en la intimitat. Un joc amb les paraules i els versos que li donen una peculiar musicalitat al poema. La poesia de Francesc Circuns enalteix la figura humana i el seu entorn fent parlar la veritat i la incertesa perquè per la llum les foscors són camins de recerca de nous i potents fogars. En el poema LA CIUTAT llegim: “De nit la ciutat / que no dorm / té son / Es bressola amb la llum / llunyana / dels estels.” El vespre no pot prescindir de la llum i amb els seus silencis “ordenaré les metàfores / dels versos / impossibles”. El darrer poema és una extraordinària filosofia de la vida que li posa per títol NO ES FA M AI FOSC. Llegim-la: “ No es fa mai fosc / al jardí de Venus / la llum somorta / -però-viva del desig / alimenta fons mil·lenàries: / de petits desitjos / de sexes cobejosos./ El joc del vent entre els joncs / aviva dolça melodia.../-paraules tendres.../poemes d’amor.../ antigues promeses.../innobles traïcions- /Tots aquests materials /-nobles i mesquins-/ amb els que està feta la vida / amb els que està fet l’amor”. La vida és un camí de veritats i mentides, d’amors i de passions, d’amistats i d’enveges que poèticament descobreixen l’efecte de l’amor, la llum que sempre acompanya.
dimarts, 31 de maig del 2022
POEMARI DE PUPITRE, de Genís Tura
dimarts, 24 de maig del 2022
TÀNDEM, de Maria Barbal
Quan començo la lectura d’un llibre, allò que primer em pregunto és el per què del Títol. I el d’aquesta novel·la m’ha fet entendre el seu sentit metafòric de certes relacions humanes, en les que la vida és una bicicleta amb possibilitats de desplaçar-se canviant de parella segons les circumstàncies. El Tàndem en la novel·la de Maria Barbal fa referència a dues parelles en que la parella d’una viatja amb la d’una altra. Una argumentació molt ben desenvolupada acceptant unes relacions que poden semblar naturals amb les que no comparteixo la filosofia. Dos trencaments de parella amb relacions esporàdiques quins finals són conseqüències en que la naturalesa hi té la paraula definitiva, com la mort d’un dels casats que desfà dos matrimonis i crea un desprès sentimental egoista i separador. No s’hi amaga que en les relacions intercanviades és busqui el descobriment d’una futura felicitat més consistent i ferma amb conseqüències que distorsionen la vida de les dues parelles. Hi intueixo un concepte de la vida molt personal d’acord amb el pensament de cada persona al marge de la filosofia d’una fidelitat que exigeix la diferència sexual al servei de la convivència humana en la seva supervivència. Puc entendre l’enfocament de la vida sense estar-hi d’acord per tenir-ne una altra finalitat. Però és una novel·la que cal llegir per poder dialogar.
dissabte, 14 de maig del 2022
ELS MEUS LLIBRES
POESIA:
QUATRE
DAUS DE LA VIDA
CÓCTEL DE L’AVI
ESTONES AMB EL MEU SILENCI
GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLIOCS
BUFA EL VENT
ELS ULLS PLOREN
EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA
CATALUNYA, MARE T’ESTIMO
SON ELLES
CAMINS D’INFANTESA D’UN NEN DE PAGÈS
LA GRAN CORAL DE L’AIGUA
ESPORTS:
L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA
ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL
BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME
BM GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA FILOSOFIA
ASSAIG:
EL MON NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA
DEMOCRÀCIA, PROCÈS HISTÒRIC DE LLIBERTAT
ART:
VICENS CASALS GRAU
JAUME ICART
LLUIS BARBOSA
dimecres, 11 de maig del 2022
BENVOLGUDA, d’Empar Moliner
Quan començo la lectura d’un llibre per a mi és molt important el títol que esdevé un company de viatge en la comprensió de l’argument. Una novel·la és un exercici de llibertat de pensament i la paraula BENVOLGUDA m’ha ajudat a formar la idea del significat d’una esposa en la societat actual corrent el risc d’un enamorament d’una altra “benvolguda”. Al llarg de la lectura he parat esment en l’acceptació de la dona per part dels altres, siguin ells o elles. Com es comporta una dona ben volguda en la societat que li ha tocat viure. I al llarg de la novel·la una continuada successió d’esdeveniments i situacions de convivència m’ha definit el sentit de la paraula per part de l’altre. I a la vegada les diferents situacions de convivència m’han dissenyat el concepte des de diferents angles de la paraula com també el comportament social davant les circumstàncies. M’ha ensenyat a interpretar el pensament social d’una convivència en la que la separació matrimonial esdevé una normalitat sentint-se la persona que se separa benvolguda pel qui la deixa i benvolguda per qui provoca el canvi. Una definició del be i la bondat en l’exercici de la llibertat d’acord amb les conveniències creades per circumstàncies i no per una filosofia de la vida. Lluny de mi desaconsellar la seva lectura, tot el contrari perquè pot esdevenir útil per entendre’s un mateix un xic millor. La seva lectura és agradable, amena i alliçonadora per entendre millor l’art de la vida. BENVOLGUDA implica intel·ligència en el coneixement amb el respecte que es deu a la persona per la seva qualitat de persona. En certa manera és el reconeixement que l’amor és indispensable en totes les relacions personals.
dimecres, 4 de maig del 2022
ISLAM, LA MITJA LLUNA... CREIXENT
El quadern 197 de Cristianisme i Justícia ens presenta l’actual situació de l’Islam amb un estudi seriós sobre el fet de ser una religió monoteista considerada revelada, ocupant el tercer estadi desprès del judaisme i del cristianisme. Dissortadament els temps actuals són per a l’Islam un temps de confusió i de discòrdia en els que el pensament d’un Déu únic no concorda amb el fet històric dominat per una política en la que les guerres són un element de discòrdia. Però el bon islamista manté la seva fe en un sol Déu molt a prop del cristianisme però amb una política desestabilitzadora de la convivència. En l’Islamisme al marge de la política, ànima de la guerra, el sentit religiós es manté fidel amb el compliment de la fe revelada al seu profeta i el reconeixement del judaisme i del cristianisme. Les divisions existent entre les diferents tendències de l’Islam són una problemàtica greu entre els països en guerra i el control que grups extremistes volen imposar o imposen el seu poder com a solució que enfronta els dos mons creats per les diferents religions. Però malgrat un futur descoratjador, l’Islam esdevé una religió imprescindible per treballar per la pau. Quan les religions importants es posin d’acord s’haurà donat un pas molt important per una convivència universal en pau.
dimarts, 3 de maig del 2022
LA LLETRA ESCARLATA, de Nathaniel Hawthorne
La lectura d’aquesta novel·la, obra mestre del novel·lista nord americà del segle XIX ha esdevingut un passeig revelador del tractament argumental en el que els protagonistes no només viuen el seu temps sinó que ells són dominats pels seus fets embolcallant-los en la història convertint-los en testimonis de com cal viure les passions. No és una narració sinó que ens trobem davant d’un embolcall de la vida en el que les errades exigeixen no només reciclar sinó allò més important convertir el reciclatge en el paisatge vital que desemboca a un final racional recuperant la qualitat humana dels culpables acceptant la penitència de la història marcada en la seva persona, una acusació davant del món pel mal, que acompanya a la recuperació de la dignitat personal als ulls del seu entorn. Estem davant d’una manera d’aplanar el camí del bé pagant la penitència del mal amb la col·laboració de l’entorn malpensat esdevenint ben pensat amb la col·laboració de la dignitat i de la indignitat. Una fotografia de la convivència humana en la que el mal és castigat amb la peculiaritat que la sanció és la pedagogia de la recuperació de la bona fama social. En el fons un problema religiós des d’una religiositat cristiana massa humanitzada però que descobreix la necessitat d’un enfocament revitalitzador de la vida.
dijous, 7 d’abril del 2022
INTRÚS EN LA POLS, de Wiliam Faulkner
La lectura d’aquest llibre m’ha passejat per una visió de la vida en la que els colors de la pell hi juguen una confrontació de discòrdia plena de confusions i contradiccions que pot acabar feliçment. Una novel·la en la que la mort és el fil conductor d’un seguit de comportaments plens de ressonàncies discordants, sovint, i finalment convincents. No és un joc encara que la seva forma ho sembli. És una argumentació a partir d’una acusació al protagonista que passa en cada circumstància per una sèrie de situacions en moment de convivència curulls d’al·lusions personals i col·lectives, convertint el diàleg en una narració dels fets plena de matisos. Sovint durant la lectura, m’ha portat a pensar en el poder de cada ésser humà d’injectar a la col·lectivitat les seves idees i les seves contradiccions, modificadores de la filosofia de l’humanisme de convivència. No només és treball d’un extraordinari escriptor que fa de la narració una pedagogia del pensament filosòfic. Gairebé al final de la novel·la es llegeixen aquestes paraules que defineixen la capacitat pedagògica de l’autor: “som massa, no pas per l’espai que ocupem, sinó perquè sempre estem disposats a vendre’ns la llibertat per qualsevol preu cridaner en nom d’allò que anomenem nostre”. En aquestes paraules hi he trobats definits els personatges de la novel·la.
dimarts, 8 de febrer del 2022
NOVES FRONTERES, UN MATEIX COMPROMÍS
El número 200 de Cristianisme i Justícia amb el subtítol REPTES ACTUALS DEL DIÀLEG FE-JUSTÍCIA treballa el deure de la religió i en concret de l’Església Catòlica a partir de la injustícia econòmica i també cultural en relació a la igualtat bàsica al dret a la diferència. En el pròleg hi llegim: “Tot i que s’han produït grans avenços en la lluita contra la pobresa i que disposem dels mitjans al nostre abast per posar fi a la fam i a les malalties, en el món encara hi ha massa patiment”. És el tema central del quadern desenvolupat en dos grans capítols: NOUS DEBATS QUE ACTUALIZEN EL CONCEPTE CLÀSSIC DE JUSTÍCIA i IMPONDERABLES DEL DEBAT FE-JUSTÍCIA AVUI. De la seva lectura m`han cridat l’atenció dos temes: A) la responsabilitat de l’Església, en particular del clergat en fets més aviat injustos i poc respectuosos amb la fe necessitant un nou plantejament del tema fe-justícia i 2.- la necessitat de la dona en el replantejament de la doctrina i actuació eclesial fins i tot en la teologia. El darrer paràgraf molt clar i expressiu: “ Històricament, el patriarcalisme teològic ha anat de la mà de la violència legitimada religiosament i una Església pacífica i de la cura no acabarà de fer-se sense assumir plenament la dona”. En el pròleg s’hi donen unes dades històriques esgarrifoses que fan necessari un nou plantejament de l’Església en el segle XXI. Llegim: “cal recordar que cada dia segueixen morint 10.000 nens per causes evitables o que més de 60 milions de persones, màxim històric des de la Segona Guerra Mundial, fugen de la guerra i de l’horror buscant un refugi que no troben!”. Aquest problema s’agreuja amb la realitat d’una riquesa en la que 62 persones, les més riques del món, tenen la mateixa fortuna que la meitat més pobra de la població mundial”. Resumint: el gran problema de la justícia en relació amb la fe, la causa la distribució injusta de la riquesa. Problema que responsabilitza seriosament el mestratge de l’Església Catòlica, com es dedueix de l’encíclica del Papa Francesc LAUDATO SI.
dimarts, 4 de gener del 2022
INHUMANS I INFRAHUMANS
El quadern 201 explana la seva opinió sobre l’economia en l’obra ECONOMIA SENSE CORBATA: CONVERSES AMB LA MEVA FILLA, de Ianis Varoufakis. I José Ignacio Gonzàlez Faus en el darrer paràgraf del quadern escriu: ”Novament hem d’escollir “entre l vida i la mort”, entre ser humans o ser inhumans. A això sembla portar-nos una mirada a les arrels antropològiques (i teològiques) de l’economia”. El quadern es divideix en dues parts: 1.-Varoufaquis: promeses i perills de l’economia. 2.- Reflexions bíbliques: confrontació de valors.
Resumint, l’economia
actual és la gran malaltia de la humanitat si parem esment en les següents
dades: 1% de la humanitat, 70 milions de persones, gaudeix de tanta riquesa com
el 99% restant. Oxfam-Intermon, en relació amb Espanya, afirma que 20 persones
tenen una fortuna de 115.000 mil milions d’euros augmentant-la al darrer any
(2016) un 15% i la resta espanyols van
perdre un 15%. I que les 62 persones més riques del món tenen una fortuna igual
o més que les 3.600 milions més pobres.
Aquestes dades ens fan pensar que l’economia que governa la humanitat s’ha
apoderat del poder prevaricant dels seus objectius. El problema està en que els
treballadors no creen riquesa pel mercat del món sinó que s’han convertit en mercaderia
de mercat. I aquesta circumstància és la culpable de la gran diferència entre
rics i pobres-. Davant d’aquesta situació només pot canviar la situació actual
l’evangeli amb el seu concepte fonamental de la fraternitat universal per ser
tots els humans fills de Déu. Aquesta fraternitat és la que demana el Papa Francesc
amb els tres camins per redreçar la història: diàleg entre generacions,
fraternitat i treball.
Un quadern quina
lectura és molt recomanable perquè no només planteja el problema sinó que
estudia solucions.