UNA LECTURA DELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES 2012

Mentre gaudia televisament dels Jocs Olímpics feia una esforç per centrar-me només en l’esport, però, sovint, el pensament va molt més enllà. Aquests jocs m’han donat una imatge d’universalitat i globalitat, un molt bo model de vida. I aquesta imatge me l’ha fet entendre millor l’entesa i compenetració entre els esportistes i el públic. Entre els creatius i els beneficiaris, generant un veritable ambient de benestar.La universalitat me l’han definida els 204 Comitès Olímpics i la globalitat l’actuació dels més de 10.000 atletes masculins i femenins en una àmplia varietat se disciplines esportives, conservant cadascuna la seva identitat i aportant la seva tasca peculiar a l’excel·lència olímpica. Peró els actes d’inauguració i cloenda hi afegiren nous companys de viatge, emmarcant l’esport en la convivència col·lectiva universal, forjada pel treball i la cultura. Treball i cultura han donat la mà a l’esport, l’han situat en el centre mundial amb la seva gran festa quatrienal, demanant-li i agreint-li una manifestació de com és la seva aportació a la configuració mundial, d’acord amb els objectius dels Jocs Olímpics, que són la pau i la fe personal i col·lectiva de poder asolir-la. L’excel·lència en ella mateixa s’ha complert amb la participació dels millors esportistes de cada Comitè Olímpic i les medalles i diplomes defineixen el nivell. En el procès de la imatge global dels Jocs m’han cridat l’atenció dos fets: l’actuació dels i les esportites indistintament del Comitè a que pertanyien, amb la constància d’aportacions d’excel·lència d’or dels petits davant dels grans. Una circumstància aquesta que ens defineix la necessitat de tots i de tothom d’acord amb les seves peculiars identitats. El segon fet, el denuncia la presència femenina que camina en nombre i qualitat cap a la igualtat d’una manera segura i ferma. Dels 204 Comitès Olímpics, només dos no en presentaven. Una demostració de com l’esport dibuixa la imatge global i quin és els seu missatge. Els Jocs Olímpics de Londres 2012 són un valuós signe del temps que tots hauriem de llegar i reflexionar-hi. Possiblement algún lector pensi que nomès hi veig fets positius, també n’hi ha de negatius i alguns molt significatius. Però aquest tema per un altre dia. I acabo recordant, tal vegada, la lliçó més important: l’agermanament entre treball, cultura i esport per una banda i per l’altra, l’agermanament entre esportistes i públic.