“Un metge amb una dedicació completa a
la seva ciutat tant en els aspectes sanitaris com socials”, el defineix un amic
seu. Dissortadament aquesta qualitat humana no fou considerada per la dictadura
franquista un cop acabada la (in)civil guerra perquè morí víctima de les
represàlies indiscriminades, que primer el condemnaren a mort, desprès li
comutaren la pena per cadena perpetua i quan la malaltia era irreversible li
reduiren a set anys concedint-li la llibertat,
morin poc temps desprès, l’any 1942.
Neix el 19 de dxesembre de 1884, essent
els seus pares, Martí Canal i Canal i Maria Teresa Comas i Juliachs. Orfe de
mare als cinc anys, el pare es casa amb Filomena Garriga i Fontanals. Estudia
batxillerat a l’Escola Sant Francesc de Granollers i medicina, primer a
l’Hospital de la Santa Creu i el darrer curs a l’Hospital Clínic de Barcelona
(1900-1907). Cal remarcar que per ajudar als pares a pagar els estudis
treballava d’ajudant de farmacia.
Amb el títol a la mà la seva tasca
sanitària adopta tres direccions, medecina familiar, investigació i
organitzacio, dedicant-hi moltes hores, reservant-ne, però algunes de dedicació
ciutadana.Els primers passos com a metge els donà a Sant Feliu Saserra (Bages), obrint l’any 1911 consulta de Medicina General a Granollers. En el camp de la medicina assistencial fou metge municipal supernumerari, metge forense, subdirector del Laboratori Bactereológic, vocal del tribunal d’oposicions a inspectors municipals de sanitat i director de la subdelegació sanitària de Granollers.
El doctor Alfred Canal, al despatx de la seva consulta mèdica. Granollers, anys 1920. [P Canal] |
Primer Congrès de Sanitat Municipal a Madrid, del que en fou secretari i pronuncià el discurs inaugural. Presentà la ponencia “Estadística de morbilidad y mortalidad. Su técnica y su valor.”
Li fou aprovat el Projecte de
municipalització de l’aigua, a Granollers.
Congrès de Sanitat a Madrid on hi llegeix
la ponència: “Manual del inspector de sanidad”.Segon Congrès de Sanitat a Saragossa amb la ponència:”L’assistència mèdica en el medi rural”.
Membre de la ReiaL Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Director de l’Hospital Euskadi de
Granollers.
Revista Médico Professional, de
periodicitat bimensual.
Activitats ciutadanes:
Presidència del Casino, Junta d’Estudis Histórics
de Granollers, Esport Club Granollers, del que en fou fundador.
Era una amant de la història i un
estudiós de l’art.
El 5 de gener de 1939 signa conjuntament
amb els doctors Lluis Marimon i Delfí Santmartin la darrera acta del Col·legi
de Metges de Catalunya. Acabada la guerra fou acusat de maçó, empresonat i
condemant a mort. A la presó tenia cura de la infermeria. Sol·licità donar xarles
als presos ajudant-los a superar els problemes psíquics i donar-els-hi formació
sanitària. Tenia molt d’èxit. La tercera xarla ja no se li permetè. L’aplaudien
massa els seus companys de presó. Una demostració de la roïnesa dels vencedors.
La condemna i empresonament del Dr.Alfred Canal i Comas demostra a bastament
que la qualitat i categoría humana de les persones no era un valor perquè feia
miques els valors de l’odi dominant.
Bibliografia: Vida i obra d’Alfred Canal i Comes
(1884-1942) Metge de Granollers. Treball de: Ana Ruiz Herèdia, Neus Salvat
Pujol i Judith Sánchez Manubens. (Ho trobareu a internet)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada