La contemplació de l’exposició que Oko
Vyanga presenta a l’Espai Gralla de Granollers m’ha portat a reflexionar la
paraula identitat. Òbviament el títol de la mostra ens revela que no es tracta
d’una identitat real sinò d’una identitat desitjada. Però el llenguatge
d’aquesta pregunta filosófica ens demana interpretar metafóricament el ser
actual en totes les seves formes i modalitats. Amb llenguatge cromàticament
exquisit i ric es fonamenta en una figura observable des de diferents punts de
vista i posicions. I en aquest joc, la màscara ens convida a un puzzle de mil
interpretacions possibles aconseguint que els ulls, els llavis, la boca, les
galtes, el nas, les orelles i les formes del rostre ens defineixin emocions
d’un ampli ventall de vivències. En gairebé totes les pintures hi figuren
traços indicadors, com si fossin lletres, que formulen preguntes
independentment de la posició natural o invertida de la cara. Preguntes que
sembla volen contestar els ulls amb la gran varietat de formes i expressions
d’acord amb el cromatisme de la figura. Una verdadera lliçó psicológica signada
poèticament amb un contrapunt musical que sorgeix de la varietat de traços
jugant amb els colors. Unes pintures que tenen ànima i ens traslladen a
cultures africanes que saben fer sonar les cordes del violí de l’ànima dels
pobles. Oko Vyanga filosofa, poetitza i canta aquell interior de la persona que
vol ser ella d’acord amb el seu entorn dialogant amb els entorns d’altres
pintors filosofs, poetes i músics per convergir caminant plegats en la
verdadera identitat de cada persona. Un somni que pot esdevenir realitat.
JOAN SALA VILA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada