Adéu-siau a la Copa

La filosofía del perdre en el món del futbol és una filosofía de fracàs.  Alló que és un  veritable fracàs és que s’accepti aquesta filosofía. En el món del futbol, com en totes les activitats humanes, és imprescindible saber llegir el programa de la natura. La natura, les persones també ho són, porta al món un ampli ventall d’identitats. En el futbol, com en l’economia, la política la cultura, etc…, la clau rau en la coordinació de les protagonistes, en el nostre cas d’un partit de futbol. No és cap secret que cada situació en el camp necessita unes condicions própies i imprescindibles. No sempre s’encerta la solució quan no s’atribuix l’espai a jugadors amb qualitats discutibles i no a jugadors clau per la tasca a desenvolupar. Pot succeir que un equip disposi d’un nombre de jugadors excel·lents i calcats pel joc a desenvolupar i encara més que algun dels jugadors sigui un geni. Peró cal tenir present que els genis són efímers, no sempre juguen genialment. I un geni, si els companys no són prou intel·ligents, pot esdevenir desequilibrant. En el Barça hi existeix el geni, els jugadors intel·ligents i alló que és indiscutible tècnicament molt bons. La possibilitat de no aconseguir enguany cap títol és veritablement argument d’un fracàs? La lliga la gunaya un, la copa també, aleshores tots els altres són uns fracassats. Potser alló que cal és un altre sistema de valoració dels partits, començant per la puntuació. Hi ha factors que a l’hora de la veritat no tenen cap influència a l’hora de les classificacions. Té la mateixa puntuació guanyar per 1 a 0 que per 5 a 3. Crec que si els resultats disposessin d’un mesurador més adequat les classificacions variarien força. No és just que un partit amb un resultat de 4-5 només puntui el guanyador. Hi ha una altra questió prou interessant, el nombre de targetes que rep un jugador. El nombre de faltes, sobre tot les antiesportives. I un tercer punt, la capacitat creativa de cada equip. Ja sé que em direu que tot el que dic és somiar truites. En el temps de les noves tecnologies no és tan difícil filar més prim i conseqüentment ser més justos. S’afirma molt que el futbol ha canviat molt, ha progressat, d’acord, però ha de continuar millorant i els signes dels temps hi ajuden. El Barcelona ha dit adéu a la Copa jugant la final. És un fracàs? Què han fet tots els altres que s’han quedat pel camí? Caure a la Xampions a quarts de final és un fracàs? Quants fracassats hi ha a Europa. Possiblement no guanyi tampoc la lliga. És un fracàs? On està escrit que el títols són propietat d’uns pocs, Madrid, Barça i enguany At.Maxdrid? Potser el que cal és demostrar la fal·làcia d’aquesta doctrina i guanyar la partida al diner i donar protagonisme a la intel·ligència i descobrir la filosofia esportiva que li cal al segle XXI.