El nombre d’esportistes independentistes no el conec, encara
que penso és molt significatiu. Però la qualitat dels esportistes independentistes
és francament d’elit. En facebooks i blogs he descobert les declaracions de dues
esportistes independentistes que veritablement marquen el camí a seguir, basat
en un bagatge humà i cultural integrador com a persona, com esportista i
solidari. Una gimnasta i una kitesurfista. Ambdues esportistes de nivell
internacional i amb una convicció independentista treballada en la farga de
l’humanisme. Els seus noms MELODIE PULGARIN i NÚRIA GOMÀ. Melodie, gimnasta
d’equip nacional, s’ha sentit infravalorada per Espanya i la sort va fer que anès
a estudiar als Estats Units i a la vegada practicar el seu esport. El tracte
rebut a Amèrica, comparat amb el que patia a Espanya, la portaren a defensar la
independència i el dia 9N votarà SI SI. És curiós perquè ella no ho era
d’independentista, el seu pare és sevillà i la mare cordovesa. Però l’esport de
la gimnàstica no tenia el mateix sentit humà competint amb Catalunya, que amb
la Selecció Espanyola, reconeixent que no s’hi trobà mai bé. L’estada als
Estats Units ha fet la resta, però ella, en els quatre anys que hi visquè,
aprofità totes les oportunitats per donar a Conèixer Catalunyà i el català al
mateix temps que els hi explicava el perquè els catalans volem ser
independents. I confessa que molta gent americana li donava la raó. Una
extraordinària embaixadora. I de la gimnàstica al kitesurf amb una altra
extraordinària embaixadora de Catalunya i partidària del SI SI tot i havent-se
proclamat Campiona d’Espanya. Núria Gomà, en una competició a Austràlia se
n’adonà de la possibilitat de fer pódium i ho volia fer embolcallada amb la
senyera. No en tenia. Una petició per internet feu nel miracle. Un jove poc
abans de començar la competició n’hi va portar una. I feu pódium. Confessa que
li feia il·lusió i que ho sentía així i davant la convicció i l’estima per
Catalunya les pors no hi tenen res a fer. La convicció és bàsica però si va
acompanyada d’una bona qualitat com a persona i com a esportista els fruits són
més madurs i savorosos. Dues esportistes, dos exemples que ens han d’esperonar
a tots els catalans que ens en sentim fins el moll de l’os i com elles el dia
9N hem, de votar SI SI. Per l’esport cap a la independència. Alló més importan
tés la person a i aixó no ho enten tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada