El moviment és una constant imprescindible en la
globalització universal. El fons d’un gris blavós de la pintura de Lluis
Capçada, espai de llum on les figures i els colors, bàsicament grisos, li donen
al missatge de la imatge un desig de serietat perturbada per intromissions
negres, que intenten interferir l’ordre, plantegen una batalla d’interessos de
diferents objectius, alguns d’ells d’egoïsmes denunciats, enemics de l’ordre.
Lluis Capçada ha inclós aquesta pintura en una col·leció amb el nom de Diari de
Primavera. Un ambient propici a variacions climàtiques desestibilitzadores que
metafòricament expressen les vacil·lacions emocionals en les persones. Mantenir
l’ordre en els moviments i emocions és
una llei natural que, malgrat interferències, conserva intacta l’essència de la
naturalesa. El ser humà, un microcosmos, troba en l’univers la resposta
adequada a les variacions no contemplades i fora de context. El macrocosmos
model d’identitat. És una lectura de la riquesa expressiva de l’obra de Lluis
Capçada.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada