El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 20 d’agost del 2014

PAISATGE DEL MONTSENY

Pintura de Lluis Capçada d’una potent expressió poética. Aquesta obra d’art amb una poètica impactant, endinsant-se en l’esperit de la natura, hi descobreix les millors essències d’un cromatisme fascinant. La germanor dels arbres enlairant-se, talment com una família, palesa el patiment dels atacs climàtics i les fortes xuclades de les pluges que estripen bocins d’escorça i deixen al descobert la tija plorosa. La companyia dels colors tranquils amb uns altres més durs defineix aquells moments de la vida en que el sofriment enriqueix la qualitat del ser, perquè la conducta embrutidora de fils poc naturals no desnaturalitzarà mai l’existència. L’angoixa que li demana a la pau el seu suport troba en la bellesa natural aquella marevella que els humans desitgen poder asimilar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada