La cultura enriqueix la persona i, a la vegada, l’empeny a
esdevenir comunicadora a la manera d’un contagi sa o d’un empelt efectiu i
afectiu. Quan de veritat un home o una dona són cultura senten la necessitat de
diàleg i de mestratge perquè les lletres en totes les seves vessants
enriqueixen la personalitat independentment del nivell, ja sigui d’èlit, ja
sigui popular. Perquè alló verdaderament important és el missatge. Un missatge
cultural sempre és un argument de convivència. Jaume Anfruns i Palau viu
intensament aquesta experiència i la seva vila li ho reconeix. Entre els
esdeveniments de la seva biografia, n’hi ha un d’unes característiques específiques
per la seva capacitat creativa, la poesia. I el Jaume li ha dedicat grans
moments de la seva vida. Molts esdeveniments poètics de Parets del Vallès
porten el seu segell. L’entitat Niu d’Art Poètic, podem dir clarament, és la
seva marca. Cinquanta anys de poesia a Parets del Vallès configuren un capítol
important en el llibre cultural de la població, com queda reflectit en la
publicació NOCES D’OR POÈTICQUES. Independentment de la qualitat artística dels
seus poemes ningú li pot negar que el millor poema que ha escrit i encara
escriu és la seva vida. Els dos llibres que ha publicat són una demostració de
com viu la poesia popular amb una expressió que neix de l’ànima del poble i
col·loquialment es comunica. Els títols dels seus dos poemaris són prou
expressius: UNA MICA DE TOT i TAL COM SÓC
descobreixen l’ànima d’un ciutadà que estima el seu poble i el poble
gaudeix d’una entitat poética, que ha celebrat les seves noces d’argent com
entitat i les d’or com activitat. El Niu d’Art Poètic de Vallès felicita el seu
President per la distinció atorgada per l’Ajuntament i manifesta la seva
satisfacció de ser una entitat cultural referent de la població vallesana i també de la comarca.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada