Un poemari és sempre un alé d’aire nou i net perquè la poesia
desvetlla la capacitat més creativa de la humanitat. I aquesta capacitat
creativa assoleig categoria de artística perquè modela la millor obre d’art,
que és la persona humana. Tots els poemaris són creatius si el lector s’hi troba
immerss en el seu missatge. I és precisament aquesta característica la clau del
poemari de Carles Cervelló. La humilitat del títol no amaga la grandesa. La seva
lectura em va portar a la memòria la dita del filosof romà “nihil humanum a me
alienum puto”, (res del que és humà m’és aliè). I precisament aquest humanisme
és consubstancial en tots els poemes. Podem considerar el llibre com un parèntesi de la vida que s’obre
amb un poema, el primer del llibre, que ens convida a situar-nos, però no en l’espai,
sinò en nosaltres mateixos perque nosaltres som espai i és clou amb el darrer
poema dedicat a la mare “a qui dec la felicitat que ara m’envolta” perquè l’objectiu
de l’existència és la felicitat. I entre aquest parèntesi una sèrie de poemes
que directament o directament condueixen l’existència humana per camins,
situacions, vivències, entrebancs, penes i alegries que no tenen altre missió
que la felicitat sia la plenitud de la vida. I tot amb un llenguatge planer,
entenedor, i amb una habilitat innata de saber despertar emocions si sentiments
indirectament sense mencionar-les però sentir-les. Un llibre que poetitza la filosofia
de la vida, basat en el valor de les coses petites imprescindibles per
sconseguit fites importants i rellevants. La simplicitat de la humanitat humil
base de la grandesa de la humanitat am b un horitzó d’infinit. Poemari
reconfortant, enriquidor i que obre les portes a gaudir de la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada