Títol del llibre del periodista Sergio Fidalgo, presentat a
la llibreria Blanquerna, de la Generalitat de Catalunya, a Madrid. No l’he
llegit. N’hi ha prou amb els insults contra Catalunya que el grup d’anticatalanistes
que el presentaven van proferir. Quan un llibre, que ha de ser sempre, un
instrument de pedagogia de convivència esdevé un instrument per convidar a
l’odi, em provoca un sentiment de pena, desencís, no pel llibre sinó pels seus
presentadors. Per altra banda, l’acte denuncia dos models de comportaments. A)
obrir generosament les portes a tothom que té aportacions a fer. B)aprofitar
l’oportunitat per insultar a qui et dóna la mà de benvinguda. Els fets
demostren que a la llibreria Blanquerna no s’hi anà amb la voluntat d’un diàleg
obert i respectuós sinò amb una programació de fer mal des de la informació.
“Verba volant, facta manent”. Entenc perfectament el sentit de ràbia de la
fotografia que reprodueixo en aquest comentari i molt més quan s’aprofita el
que havia de ser un acte cultural per convertir-lo en un acte bèl·lic
manipupador de l’odi. I molt més quan alguns personatges presents a la foto,
prou coneguts a Catalunya, no tenen cap vergonya d’aparèixer com enemics quan
no fan res per apropar idees i sentiments. Les idees poden ser contràries però
els sentiments, no. És aquesta una exigència de la cultura de la pau mal entesa
i pitjor practicada. No conec l’argumentació del llibre, però si és de la línea
de l’acte de presentació a la llibreria Blanquerna, de Madrid, em causa
llàstima. M’agradaria poder canviar d’opinió, però no en tinc cap desig de
llegir-lo, encara que la curiositat, m’ho aconsella. La millor manera de
contestar una tesi és connèixer-la. Com actuarà la política espanyola davant
l’odi contra Catalunya vomitat? La respostal és coneguda, NO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada