Perdre una partit no és sempre un fracàs, sovint és un graó
més en l’escala cap a l’assoliment del cim. El partit perdut a Dinamarca davant
el primer de grup de la lligueta classificatòria per els quarts de final de la
competició palesa la qualitat d’un BM Granollers que sap lluitar contra
l’adversitat i defensar el seu honor esportiu en el terreny de joc. Ha
demostrat que és un equip que encara gaudeix de possibilitats per al cobejada
classificació,demostrant que el seu retorn internacional significa recupetar el
seu lloc en l’elit. Un BM Granollers dedbilitat per baixes importants ha
demostrat la bondat de la seva pedrera i que la posada en pràctica de la seva
filosofia deportiva és el camí ideal i correcte. La primera part m’ha fet
somiar en la victòria que no ha estat possible pèr circumstànscies
psicològiques que també acostumen a ser decissives a l’hora de la veritat. Però
el regust de victòria que m’ha fet tastat la derrota em fa confiar en la victòria
el proper dissabte a Granollers. El meu més encoratjador recolzament i sincera
felicitació per la deportivitat dermostrada. Arribar al cim de la muntanya no
és fàcil, és exigent i demana esforç i sacrifici. Qualitats que l’equip del BM
Granollers practica generosament. Una derrota em regust de victòria, un motiu
més d’orgull.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada