EN LA POLS DE L’AIRE, de Jordi Dorca

El poema de títol Pluja m’ha obert els ulls per adonar-me on rau la centralitat argumental. Llegeixo: “Pluja, banderes / nostres contra la pluja. / Sols uns pocs gestos / ens manquen per dreçar-nos / bells i lliures, l’esperança.” En el poemari s’hi belluga una esperança inquieta per no perdre l’amor. La lluita contra els problemes, simbolitzats per la pluja, ens obliga a ser creatius en llibertat (bells i lliures) per fer amb més seguretat el camí que té per guia l’esperança. El poemari es divideix en dues parts: A) “En la pols de l’aire (títol del llibre i títol important d’un poema). B) Sang vençuda. En la primera part hi he endevinat el procés des d’el descobriment o trobament de l’amor, del seu coneixement i acceptació i de convertir-lo en la pròpia vida. Un curt poema m’ha alliçonat: “ El rou s’hi posa. / Atrapat en bellesa / surts a besar-la”. La rosada crida l’atenció i et fa descobrir una circumstància molt efectiva, la curiositat que et porta a estudiar-la i un cop la coneixes i et complau, la fas teva. I la bellesa i l’amor convergeixen. És important perquè el recorregut dels descobriments els fa en la pols de l’aire. El poeta es troba immers en la immensitat de l’univers (l’aire) i en la petitesa (la pols) i se sent centralitat en el món. I què hi descobreix: els motius dels seus poemes. Un de molt concret és protagonista, el poema que ha donat títol al poemari i està dedicat a John Paul Young, que l’any 1977 va compondre la cançó Love is in the air, que l’any 2011 Marc Parrot en feu una adaptació per a la Marató de TV3. De la primera estrofa n’he fet aquesta interpretació: “L’aire és ple d’amor / m’omple els ulls arreu on sóc/ l’aire és ple d’amor / l’ alè i les paraules el respiren.”. Bàsicament la primera part és un recorregut per l’univers de l’amor en les seves múltiples representacions humanes, socials, culturals musicals, artístiques i passionals. En la segona part hi veig l’amor esdevingut la pròpia vida que li fa preguntar-se: “Per a qui, doncs, la lloança,/l’agraïda i voluptuosa flexió del cos / i de la seva ombra, estigma tenaç,/ engrandint la vida i tota semblança?” És l’obra de l’amor que en mans de l’ésser humà amb la seva creativitat arriba a descobrir la grandesa de ser persones. El titol Sang vençuda, em porta a considerar que l’amor al fer-lo seu ocupa el lloc que li correspon que és el rec sanguini, perquè la sang és precisament la mantenidora de l’existència. Jordi Dorca fa una creació literària d’una filosofia humanista molt profunda basada en arribar al fons íntim de la paraula perquè la seva etimologia ens pot donar un sentit però el seu moment, el seu entorn i el context poden atribuir-li un valor afegit més enllà del coneixement endinsant-se en la passió. Un poemari que demana concentració i atenció però, molt important, que s’arribi al fons de la curiositat que desperta. Un bon llibre per regalar als amics.