La diada de Sant Jordi, una verdadera diada nacional
de Catalunya, el llibre i la rosa tenen un protagonisme de rei i reina del
Principat. Una diada envejada arreu del món i imitada en indrets tan exòtics
com el Japó si no estic mal informat. M’agrada la diada però m’agradaria més
que fos protagonitzada per la gent i menys controlada pel diner. No és la meva
intenció una crítica negativa d’una compra de llibres regulada per interessos
econòmics, sinó que la compra solucionés l’economia des del protagonisme de la
gent. Que el autèntics responsables de la compra d’un llibre fossin les
aficions de les persones: comprar un llibre perquè el tema m’interessa i no
perquè la publicitat ho recomana. Entenc perfectament que existeixen
circumstàncies que incideixen molt en les decisions perquè l’autor és un
familiar, un amic o un escriptor que em té captivat. La importància del llibre
hauria de valorar-se per la seva qualitat intrínseca, per la manera de tractar
el tema, per la seva aportació cultural i perquè és un verdader configurador
social. No sempre la qualitat de la forma és superior a la del fons i penso que
és aquesta la que hauria de prevaldre a l’hora d’escollir. Hi ha autors no
massa correctes literàriament però amb missatges extraordinaris. I aquest punt
també hauria de tenir-se en compte. Possiblement si la compra d’un llibre obeís
més a la exigència de culturització, les eleccions a l’hora d’escollir tindrien
una altre tendència. I amb això no vull dir que la qualitat literària no pugui
ser el leitmotiv de les compres. El moviment de llibres en la diada hauria de
ser l’impuls de l’estabilitat. Llegir cal fer-ho tot l’any, cada dia una
estona, perquè l’aliment de la psique precisa continuïtat, no ara sí i ara no.
La lectura és l’aliment psicològic, com la vianda és aliment físic i la persona
és una integritat físico-psíquica. El llibre i la rosa són el símbol perfecte
del ser humà, que té en la cultura la definició de la seva personalitat i en la
rosa la de la creativitat. Intel·ligència i voluntat, coneixement i amor,
indispensables per assolir la perfecció adequada. Per aquesta motiu la diada de
Sant Jordi, és la festa d’un dia, però ha de ser la festa de tota la vida. Cada
dia, en el ser,fer i estar, ha de ser Sant Jordi. Un llibre i una rosa, cultura
i amor, han de ser sempre raó de ser d’un català. Cada dia de l’any és Sant
Jordi.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada