La pintura de Granja Llobet palesa un discurs de sensacions entranyables en el que la persona humana se sent immersa en una boirina d'una mística natural que convida a una mirada intimista de l'entorn i de la companyia. Una figuració que sovint es presenta com obnubilada per la presència d'unes vibracions naturals integradores amb la natura, encara que l'ambient defineixi un espai de cafè. Valent en la composició, agosarat en el dibuix, intuitiu amb el cromatisme i directe en el missatge. Una pintura de Granja Llobet impacta. L'exposició que presenta a Girona palesa aquell domini propi d'un mestre i desvetlla aquell progrès constant, independentment dels temes preferits, amb intencionalitats abstraccionistes que li donen a la pintura una lírica mística que frega el misteri.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada