Hans Moller, veí de Bigues i Riells, és un pintor
poeta o un poeta pintor. Palesa una concepció de l’art molt visual i, a la vegada,
desperta curiositat. Té la força del que vol dir que a primer cop d’ull, no
entenc. L’art de Hans Moller és profundament humà i d’una gran intensitat
cultural. Les seves pintures s’agermanen amb la literatura i formen un tàndem,
no original, però sí impactant. Les obres que conec d’ell, i en conec unes
quantes, estan directament emparentades amb novel·les o poemes. I totes les
sèries tenen un denominador comú. La seva lectura pot semblar-nos difícil però
si som un xic curiosos descobrirem en un requadre el tema de referència. I és
convenient descobrir-lo perquè les seves obres d’un cromatisme viu caminen de
la mà d’un humanisme força interioritzat. Una exposició de Hans Moller no deixa
a ningú desmotivat, perquè desvetlla un intent de voler entendre-la. El seu
cromatisme ric en matisos crea allò que en podem dir l’estança, t’hi trobes bé.
Dues connotacions esdevenen un reclam:
quadres o rectangles quadriculats amb un joc de colors intensiu, donant
la impressió que marquen el mapa de la proposta artística. Però la curiositat
esdevé més intensa per uns símbols, generalment de color blanc i força sinuosos
que són els veritables protagonistes del missatge artístic. Poden simular
lletres, imatges, carrers, camins, també il·lusions perquè d’il·lusionants en
són molt. Les pintures de Hans no són per preguntar què vol dir l’artista sinó
què de la meva persona s’hi reflecteix? És una pintura per crear camins de
diàleg i per comprovar de quina manera la natura ens envia els seus missatges.
Perquè l’art de Hans Moller, essent molt humanista és extraordinàriament natural.
Sorprèn, com sorprèn la naturalesa.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada