La Sala Carles Sindreu de l’Ametlla del Vallès, amb “Llum
de Primavera” presenta un seguit de poemes cromàtics, resultat d’un diàleg
obert entre alumnes i professor. Antonio Reyes de l’Agrupació Artística Font Verda
ha escrit una pàgina molt interessant en la que els seus alumnes d’edats molt
dispars, dels 9 als 80 anys, palesen el seu art amb una sèrie de pintures de
temàtiques diverses i en les que s’hi intueix la mà d’ Antonio Reyes que
comparteix exposició amb una sèrie de pintures que de les natures mortes a la
figura humana evidencien un estil i una poètica personal, que els seus alumnes
comparteixen hi descobreixen la seva manera personal d’expressió. A la Sala Carles
Sindreu s’hi respira un aire fresc de la senzillesa amarada d’afecte i d’il·lusió.
Els paisatges tenen l’encant viscut en el moment en que la llum i la frescor
del vent acaronaven la cara dels artistes i endevinaven el missatge del cant de
les fulles amb la música de l’aire, o dialogaven amb un amic o amiga de l’ànima
amb qui parlaven d’emocions i el traç i el color creaven somriures i tal vegada
llàgrimes d’una felicitat acabada de descobrir. Hi ha sentiments i pensaments
que expressats senzillament són l’obra d’art interior que tota persona desitja.
És allò de trobar-me bé amb mi mateix sense pretensions però amb una harmonia
interior que defineix l’art íntim de l’ànima. Antonio Reyes amb els seus
alumnes ha aconseguit escriure una pàgina nova en la llarga història de l’art
granollerí. L’expressió de la gent senzilla que sap plorar d’alegria davant d’una
pintura seva, perquè és seva i l’estima. Dibuixar, pintar és una activitat
humana molt creativa perquè a la vegada que amb el llapis i els colors
dialogues amb la natura tramets a la teva pròpia psicologia una lliçó d’humanisme
i li poses una injecció d’optimisme. L’art esdevé un configurador personal, un
enriquidor cultural de la personalitat i sovint una teràpia per malalties
físiques i psicològiques. I sobre tot per què amb l’art millorem el nostre
propi model de convivència.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada