La Galeria d’Art ARTEMÍSIA, de Les Franqueses del Vallès
amb la col·laboració de l’Ajuntament presenta una exposició antològica d’un
artista vallesà amb una personalitat molt marcada. Aquarel·lista, pintor a l’oli,
dibuixant i gravador, i en totes aquestes modalitats excel·leix. Darrerament hi
ha afegit la d’escriptor amb temàtiques molt properes i els seus llibres, com
les pintures, ens donen una definició de l’humanisme que s’hi respira en els
seus treballs. Les primeres obres que vaig conèixer foren aquarel·les amb una
expressió lineal i cromàtica força urbana, no debades aleshores treballava en
dissenys per a arquitectes. Però l’obra que em va impactar i senzillament
enamorar fou la seva pintura d’un impressionisme excel·lent fins al punt que
per a mi era el màxim representant del Vallès en aquesta tendència. Òbviament
les seves pintures obeïen les normes impressionistes fent viure el moment
natural del paisatge. Bufí és un especialista en descobrir missatge artístic en
els paisatges on molts de nosaltres no hi veiem res d’extraordinari. El seu alè
artístic capta les aromes més amagades dels entorns i de les persones. A la
seva pintura impressionista li segueix el dibuix a la cera o el guaix,
modalitat en la que compartia mèrits amb Donat Puig, i ambdós esdevenien
especialistes conjuntament amb Joan Abelló. Però Ramon Bufí és un esperit
inquiet i el progrés és norma en el seu art i ens en dóna una excel·lent
demostració amb els gravats. La mostra que presenta a Les Franqueses és una
prova del valor cultural i artístic de l’amic Bufí. Traç segur, expressió
anímica que és molt més que un experiment personal, és un diàleg en el que l’amic
de l’art si pot sentir integrat. Perquè l’art és el diàleg de l’artista. La
natura i el seu entorn reflectit en cada ser humà. L’artista és el pedagog i l’alumne
el descobridor, i pedagog i alumne éssers privilegiats de la natura.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Moltes gràcies per compartir la nostra proposta.
ResponElimina