El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 23 d’agost del 2015

És l’hora dels adéus, de Xavier Sala Martín



Un llibre perquè els convençuts de la necessitat de la independència de Catalunya disposin encara de més arguments polítics, econòmics, culturals, legals i socials que reforcin la seva convicció i els que dubten en tinguin per comprovar la lògica dels arguments del sí. No sóc economista i han estat precisament les meves mancances en aquest camp el motiu de la meva lectura. I n’estic molt satisfet i content perquè enamorat de la filosofia del globalisme he refermat la meva convicció de les estretes relacions existents entre totes les activitats humanes. Des de l’economia he descobert com existeix una filosofia convergent a la política amb la literatura, la cultura, l’art, la legislació, la sanitat, per assolir l’ésser humà global, síntesi de la globalitat universal. I és precisament la manipulació de la humanitat la que explica la degeneració política quan en el seu programa el respecte humà només hi existeix de paraula. Xavier  Sala Martin m’ha ensenyat a obrir els ulls en tots els camps de les relacions humanes i de quina manera es manipulen per mor d’un egoïsme que només venera el poder pel poder i no té barreres a l’hora d’assolir-lo al preu que sigui. I en aquest sector l’economia esdevé prepotent però s’endevina l’esperança que el centre de la política serà la persona i economia, cultura, filosofia, art, sanitat, política i religió estaran al seu servei i no a l’inrevés com és avui dia. Sala Martin no amaga les dificultats però estudia les solucions, que en el cas de Catalunya, sempre són més positives amb la independència que no amb la dependència d’Espanya. Existeixen, no ho amaga, camins per cercar solucions però donada l’oposició al diàleg no queda altre camí que la rebel·lió, la Dui. Desprès d’una argumentació de més de dues centes pàgines defensant els drets de Catalunya acaba amb aquestes paraules que són una invitació a obrar de la mateixa manera. “Com a català que pensa que el dret a la felicitat no es pot aconseguir dins Espanya i com a ciutadà del món que defensa el dret a triar les fronteres a través de les urnes, jo votaré SÍ a la independència. Ha arribat l’hora dels adéus”. Totes aquelles persones que encara tenen dubtes, per sortir-ne llegiu aquest llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada