La ceràmica a Granollers té un nom, Antoni Cumella,
figura internacionalment coneguda però no acceptada en la política espanyola
per ensenyar el seu art. Sortosament el món de l’art a Granollers és actiu i referencial
i entre els actors que es mouen internacionalment n’hi figura un, que no fa
soroll però que fa set anys que mereix reconeixements a Itàlia, França i el
Japó, em refereixo a Santi Subirana, a qui una acadèmia italiana li ha
reconegut el seu treball i guardonat una peça. He captat a internet la
fotografia que apareix en aquest comentari. Santi Subirana es mou bàsicament en un model de ceràmica clàssica
amb decorats que li donen un valor afegit d’un naturalisme amb empelts
d’emocions humanes. La ceràmica de Santi és una ceràmica molt decorativa que
convida a un brindis constant amb els missatges naturals que cada dia ens
trameten les plantes i el foc que
sorgeix de les intimitats del globus terrestre. Una de les característiques
dels guardons assolits pel ceramista granollerí rau en el fet que és un
reconeixement internacional de que forma part dels artistes, cadascú amb la
seva modalitat i incidència en la convivència internacional, a l’estil dels
premis Goia de cinema en reconeixement als millors de les diferents maneres d’intervenció
en una pel·lícula. Subirana ha estat reconegut com un ceramista creatiu en el
marc de l’arc artístic europeu i per la incidència que el seu art té en la
defensa de la qualitat humana de les persones. És un d’aquells artistes, que
sense fer soroll, fan camí, vida in país. Com Antoni Cumella, també a portat
Granollers al món, amb la seva peculiaritat d’entendre l’art i aquesta
peculiaritat li ha estat reconeguda. La botiga SUBIRANA del C/ Girona de
Granollers palesa a bastament la seva qualitat i la seva tècnica en l’espai
expositiu com un departament artística al costat de la ceràmica familiar, decorativa
i d’us domèstic. Una visita a la botiga pot esdevenir un motiu per desvetllar l’interès
per l’art.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada