Sant Jordi a casa nostra és una festa gran, no només
per celebrar el patró de Catalunya sinó també perquè és una festa que defensa i
promou la cultura recomanant la lectura.
Però quina lectura i quins llibres. Dissortadament els llibres més recomanats
no són sempre els més adients i els més positius. Poden ser el més literaris i
formalment els més ben escrits però no sempre el vestit dóna la verdadera
imatge del qui el porta. No tinc res en contra de que el dia de Sant Jordi el
llibre també esdevingui econòmicament important per una raó molt senzilla, la
cultura és la base més ferma per a la riquesa d’un país. I que la lectura
esdevingui també una raó econòmica és encoratjador amb la mirada posada en la
dignitat dels pobles i de la seva gent. Però allò que no ho és tant rau en el
fet que l’economia dirigeixi el comprador, pot orientar i recomanar però mai
obsessionar. No sóc enemic de la qualitat formal, sóc més amic de la qualitat
del missatge i el missatge no sempre va acompanyat dels millors marcs i els
millors marcs no presenten sempre les millors pintures. La persona que sent la
necessitat de comunicar és la principal interessada en perfeccionar el seu
estil. I si el missatge és positiu i enriquidor culturalment i social es mereix
una tracte respectuós i efectiu. Sóc conscient que el dia de Sant Jordi, des de
la vessant del llibre, són dos objectius els perseguits: econòmic i cultural.
Però els dos necessiten la consideració de quins són els objectius principals
per a la persona. Òbviament que no es poden oblidar els de passar-ho bé al costat
dels educatius, instructius, científics, literaris, artístics, històrics,
polítics i religiosos. La diferència és immensa com immensa és la mentalitat
humana. I entre la gran oferta ni ha una que em mereix una gran respecte: la
poesia. Penso que per la seva qualitat fonamental de ser creativa, el llibre de
poesia és adient per a totes les persones sense distincions, perquè la base
cultural del ser humà està en la seva capacitat creativa que li fa descobrir
els objectius de la seva vida i quina és l’orientació professional. El fet
d’ajudar a conèixer més íntimament la pròpia personalitat és una raó prou
convincent per recomanar la lectura de llibres de poesia.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada