La Galeria EST-ART del C/ Diputació de Barcelona va
viure un esdeveniment cultural artístic en el que la pintura va gaudir de la
companyia de la música i la poesia. El públic assistent amb un respecte silenciós
alenava els artistes integrant-se psíquicament amb el missatge que es vivia.
Joan Vila Grau, veí de Canovelles, acompanyat per tres artistes, va merèixer
amb la seva obra l’atenció dels amics i amigues que l’acompanyaven. Obres de gran
format definien la sensibilitat i la íntima relació amb l’art, d’una manera
especial amb la figura. Les obres presentades tenien fonamentalment la figura
femenina com a centralitat però amb les característiques orientals que li donen
a la imatge el valor afegit d’una sensibilitat cromàtica que de les emocions en
fa una carta de convivència. Joan Vila Grau defineix cromàticament la
importància de la feminitat amb un missatge d’amor en el món del treball, en el
món de les relacions i en el marc de la imatge un protagonisme femení que instintivament
genera simpatia i desig de convivència. No només interpreta el missatge de la
mirada sinó també les relacions laborals i la influència de la bellesa. En una
exposició global pel sentit dels altres artistes, Joan Vila Grau hi aporta la
força del color i el dibuix amb l’objectiu d’interpretar la vida. Perquè l’art
té per objectiu desvetllar la capacitat de ser feliç amb la mirada del seu
entorn. L’art de Joan Vila Grau, observa, capta, digereix i allarga la mà per
ser company de viatge i gaudir de la capacitat artística que rau en l’interior
de cada persona. Uns versos de Joan Salvat-Papasseit sintetitzaven el sentit
artístic de les relacions humanes: “A cada mot més la veu endolcia,/ i jo era
alhora l’heroi i l’esclau: /-No et deixaré
/ et diré el nom d’amiga./ La meva amiga: com un vaixell blanc”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada