Francesc Payàs a l’espai tranquil Barbany

Francesc Payàs és una institució i una persona que deixa petja per la seva dedicació en tot allò que creu i fa seu. I s’hi lliura plenament amb aquella saviesa senzilla i humil que la natura regala a l’ésser humà. Curiosament dóna la impressió que en Payàs és omnipresent, omnipresència que necessita una lectura acurada perquè esdevé un dels moltíssims missatges que la natura envia als humans i que massa sovint els humans ni llegim i allò que és pitjor, ignorem. Francesc Payàs té la virtut de ser-hi i no falta mai als grans esdeveniments i no tan grans de la ciutat. I la Festa Major és una de les oportunitats. I enguany hi és present amb una exposició dedicada a l’esport presentada per ell mateix a l’espai tranquil Barbany. Artísticament no mereixerà un capítol en la història de l’art però humanament i emotiva té un valor personal i fins i tot històric remarcable. Payàs fa un repàs per moments i esdeveniments de l’esport granollerí i al mateix temps ha fet un homenatge a persones capdavanteres esportivament a la capital del Vallès Oriental. No és una exposició exhaustiva de l’esport granollerí perquè és una mostra testimonial basada en la seva presència en els moments viscuts per ell de cada esport. Òbviament els esports que se’n porten la palma són el futbol, el bàsquet, l’handbol i la natació. I precisament personalment penso que el mèrit de la mostra rau en la presència de Francesc Payàs en els moments dels fets i en la voluntat de perpetuar-los i en el reconeixement a les persones protagonistes. Amb un  treball exhaustiu perquè ha remogut cel i terra per argumentat el seu relat amb una visió artística molt personal, Francesc Payàs continua la seva tasca de pregoner de Granollers i de mur de ressonància de la vida de la capital vallesana. La història en parla poc o gens de persones com Francesc Payàs però penso que les poblacions que compten entre els seus ciutadans tals persones, gaudeixen d’un valor afegit perquè són un ressò constant de la vitalitat d’un poble.