Escriptor austríac, d’origen jueu, (1894-1939) ha
desenvolupat, en les dues històries del llibre, la base religiosa de l’ésser
humà amb una visió d’infinit des de les relacions humanes efímeres i intranscendents
però que acaben amb una aspiració de transcendència i precisament t en ambdues
narratives és la mort el protagonista
que la projecta. Job, la més desenvolupada, amb el títol denuncia la història d’un
personatge del temps de l’autor, emmirallat en el llibre bíblic del mateix nom.
La seva religiositat pateix una greu davallada a causa d’uns fets familiars,
que com en el llibre bíblic, culpa a Déu de les seves desgràcies. Òbviament que
les desventures són pròpies del segle XX per fets que desestabilitzen la
família i causen greuges psicològics, religiosos i cívics. Però en l’interior
del personatge una guspira de llum es deixa sentir en els moments crítics i fa
preveure una recuperació final de la seva fe. Com en el llibre de Job, el
protagonista descobreix els seus contrincants en la família, esposa i fills,
amb accions contràries a la seva religiositat jueva. La situació esdevé límit
quan la família es veu obligada a traslladar-se d’Europa a Nord Amèrica, amb
una greu recança de deixar el seu darrer mill, nat paralític amb una malaltia
llarga i difícil de guarició. I és precisament aquest fet la clau que
solucionarà el problema. No només es guareix si no esdevé un personatge important
que tornarà la fe al pare i a l’hora de morir, morirà en la pau del seu Déu.
Una narració que des de la impossibilitat més acceptada, el pare es recupera
com a jueu creient, econòmicament com a responsable de la família i malgrat la
pèrdua de familiars molt estimats, l’esposa i dos fills, la recuperació de la
seva fe abraça l’amiga mort en el moment de la gran transcendència.
La segona història, un bevedor que fa de la beguda la seva
normalitat, malgrat que la sort l’acompanya
en moments d’economies difícils i trampejant en les seves relacions humanes,
econòmiques i amoroses, la sort el salva en moments problemàtics, acompanyat d’una
fe respectuosa però necessària en una Santa, Sta. Tereseta, que convida a
pensar com la bona voluntat malgrat les aparences negatives, també obres les
portes a l’hora de la veritat definitiva, la mort.
Un llibre que, crec, s’ha de llegir sense prejudicis,
perquè el camí de la vida es troba marcat des d’altres estances superiors. Les
dues morts amb que acaben les dues narratives són prou significatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada