La Gralla en el meu record i en les meves vivències no és
només una fita de trodada, més aviat un horitzó de progrès. La línia de
l’horitzó és una sala de festes en la que el festeix de l’art de viure convida
al ball i a la dansa de les relacions humanes, molt sovint inspirades en la
lectura del llibre menys imaginat. Una exposició de llibres, les llibreries en
són el seu horitzó, desvetlla sempre un desig i el desig és el primer pas per
endinsar-se en el món del saber. Del saber científic, del coneixement històric,
de les sensacions de la poesia lírica, èpica i dramática, de les vibracions de
la història que desvetlla llàgrimes, del dia a dia que ensenya a diblar els
obtacles de passejar pels carrers de l’existència. Els cinquanta anys de La
Gralla per a mi, com per a molts granollerins no és només una llibreria sinò un
espai de diàleg amb motiu de la presentació d’un llibre, amb el goig d’assistir
a una xerrada informativa d’un ampli ventall de temàtiques, en l’esbarjo d’uns
moments festius o bé admirant una exposició de pintures, dibuixos o
fotografíes. Però sempre amb els colors culturals d’un horitzó que donen la mà
als escriptors i artistes locals amb una projecció de futur a l’ensems que ho
fan també amb personalitats del món de
la literartura, l’art i la ciència. Un agermanament de progrès entre la gent de
casa i els de fora que treballen per la cultura. Dintre de la projecció
cultural programada per la llibreria granollerina destaca l’afany de
promocionar la cultura catalana, començant per la base més popular, esgraó
útil, per despertar vocacions amb aspiracions de formar part de l’elit del món
del saber, de l’art i de la ciència. Cinquanta anys són una vida que en el
llibre de la seva història s’hi llegeixen noms d’ahir, fites culturals del
record, noms d’avui que conviden a no defallir en el procès i noms que comencen
i amb els seus dibuixos i escrits, amb certes recances diuen, nosaltres també
hi som. I aquesta connotació és per a mí el missatge de La Gralla, quines noces
d’or la projecten vers les de platí. I aquesta projecció es palpa en la veritat
de les relacions culturals que es viuen en l’espai llibreter. Unes noces d’or
que tenen una fita important i que ja la preveuen: que Granollers celebri els
cent anys de la seva llibreria. El vol de la gralla és referència de futur.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada