“Un pa com unes hósties”, de Duran i Lleida

No l’he llegit, ni tinc cap intenció de llegir-lo perquè nomès el títol, venint de qui ve, ja em desagrada. No sé de qué tracta però pel curt comentari, que he llegit a la premsa amb manifestacions de l’autor, i pel coneixement directe que tinc de la persona, suposo cap a on van els trets i m’és molt difícil acceptar la seva suposada autoritat. El conec perquè ell em va lliurar el carnet de militant d’UDC, militància molt curta en el temps per decepcions de base. El títol del llibre i amb la voluntat de respectar el pensament de tothom democràticament, per les lectures que se’n poden fer, el trobo molt poc respectuós pel sentit polític i religiós que és possible treure’n. I molt més, escrit per una persona molt significada en la política i pel partit que presidia. Em vaig donar de baixa del partit per una experiència que vaig viure i el Sr. Duran i Lleida presidia. Vaig deduir que la democràcia era un trempolí  per assolir poder. Fou una verdadera manipulació. L’experiència gens democràtica que vaig viure pertany a l’Assemblea Constituent del grup de la gent gran dintre la UDC. En ella vaig obrir els ulls i fou la primera empenta per donar-me de baixa, essent la segona comprovar com es feia el llit al President Comarcal d’UDC del Vallès. No m’extranya gens que el partit es disolgui. És inconcebible la poca coherència que té amb el seu comportament, viscut per mi, quan “acusa al govern de la Generalitat de violentar les formes democràtiques”. Davant d’aquest posicionament entenc perfectament perquè la família de Manuel Carrasco i Formiguera li prohibís recolzar-se en el nom del polític, mártir del franquisme, per demostrar la força de les seves opinions. Mai hauria imaginat que un alt responsable d’UDC  fes afirmacions tan crues contra la independència de Catalunya  com en la que afirma,”quan vas fora amb plantejaments independentistes, no et rep ningú”. Sortosament la realitat contradiu aquesta opinió.

No vull mal pensar del significat d”un pa com unes hòsties”. Si les hósties i el pa tenen un símil religiós, esdevé una afirmació molt poc respectuosa envers els qui combreguen amb la independència de Catalunya, que és un dret natural i molt poc respectuós encara pel sentit religiós i evangèlic de les paraules “pa” i “hosties”. Si per ell el pa és la independència, l’acabament de l’expressió és una immoralitat que ratlla la blasfèmia. Si el pa significa el tractament que rebrà la independència per part de l’estat, unes hósties defineixen el nivell de la venjança que caurà sobre Catalunya. Seguint el raonament i el comportament polític del seu autor, tal vegada hauria de reflexionar com será el pa que haurà de menjar una vegada s’assoleixi la independència i amb quina contundència li caurà la sanció de la història. El llibre no el penso llegir perquè l’experiència que tinc i el seguiment que he fet de la seva política no em demostren tenir dret a la confiança. Una darrera afirmació: espero que esdevindrà un argument nou per la independència. I sortosament la religió, on sembla escudar-se Durant i Lleida, defensa el dret a decidir i la llibertat dels pobles.