L’etapa histórica, que està vivint Catalunya el primer quart
del segle XXI, necessita refrescar la memòria amb lluitadors intel·ligents i
valents que amb els seus escrits, les seves xerrades i el seu exemple han
marcat el camí de la veritat per què” la independència no es compra, ni es ven,
es pren” com recordà Lluis M. Xirrinacs. Al comprador d’aquest llibre, el
llibreter li va dir “el necessitem molt avui”. Lluis M. Xirinacs era una
persona d’idees i conviccions però d’una convicció ferma a l’hora de
defensar-les enfrentant-se a la llei si la seva consciència li demanava. Era
una persona de principis. La lectura del llibre del seu alumne als escolapis d’Olot,
LLuis Busquets, il·luminarà la ment a l’hora d’entendre la radicalitat en l’acció,
però una radicalitat sense violència. El Lluis va lluitar contra tres fronts,
el polític, el religiós i l’econòmic. I en aquesta lluita no va perdre mai la
intimitat de la seva fe. Si es va secularitzar ho va fer per servir millor als
creients, malgrat que molts el titllaven de boix. Lluis M. Xirinacs en la seva
difícil lluita ha aconseguit una victòria molt important, malgrat es digui el
contrari, introduir el corcó del dubte a molts polítics, religiosos també i
economistes. Les seves paraules i sobre tot els seus fets no eren ben acceptats
per la societat conservadora, però sí en tenia de seguidors que són l’esperança
de la lluita per la llibertat dels pobles. Lluis Busquets amb aquesta biografia
ha furgat molt fons l’ànima del seus mestre i la publicació d’aquest llibre ha
estat una contribució extraordinària a l’hora de convèncer i donar raons als
lluitadors de la independencia de Catalunya i de tots els pobles del món. Xirinacs
tenia un concepte de la persona que es impossible l’entengui cap polític
constitucionalista. Començant pel principi bàsic del respecte a la persona es
posava sempre al costat del feble i buscava la raó dels seus actes, que l’època
declarava terrorista. Un terrorista és abans de tot persona i alló que cal
primer és aprofundir en el perquè de les seves accions i es fa tot el contrari
se’l detè, se l’empressona i massa sovint se’l condemna a mort. La força de les
armes és la raó de la suposada pau. La radicalitat de creure en les persones
per dolentes que siguin no entra en la ment de la majoria. Reconduir el
criminal, no val la pena, ens diuen, descobrir el perquè de les seves accions,
tampoc, aquesta gent no mereix viure. I Lluis M. Xirinacs quan es declarà amic
d’eta i enemic de l’estat, defensava el dret de ser persona també al que anava
errat. El guiava la seva mística de que l’amor de Déu més gran estima l’enemic
. La creu n’és l’exemple. Aquest era el Xirinacs que dibuixa LLuis Busquets, un
Xirinacs que la política no l’apartà de l’amor a les persones, que la religió
li ensenyà el camí d’estimar donant la vida i que l’economia no el poguè temptar
perquè no és amiga dels pobres. Aquesta biografia demostra i ensenya com cal
lluitar per la llibertat primer de les persones i tot seguit per la dels pobles.
La lluita de Xirinacs que morí el dia que ell havia escollit i en l’indret volgut,
és la lluita per l’existència que és autèntica si la vida i la mort es donen la
mà i es comporten com a germanes. Aquest llibre de Lluis Busquets i Grabulosa
és una lliçó magistral de la vida i la mort, de l’existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada