A 500 anys de la reforma protestant, per Jaume Botey

El quadern 204 de Cristianisme i Justícia ens convida a una profunda reflexió sobre l’orígen del Protestantisme i el seu màxim responsable Martin Luter. El panorama religiós i polític d’Europa reclamava un moviment de reciclatge històric en profunditat tant per part d’una Esglèsia Catòlica massa a la deriva com de la política que tenia una difícil intel·ligència amb la religió. I la lluita religió esglèsia encetada per Luter tenia en Espanya un protagonista amb molts problemes per entaular el diàleg que mai es va celebrar i sempre es va jugar amb segones mans que desviaven el projecte. El greu problema desvetllat per Luter, en un principì d’un pronunciat caire econòmic i tot seguit d’un de més profund que era el teològic. En el fons una demostració de que quan política i religió no es posen d’acord amb l’objectiu històric que els hi correspon a una i altra i s’hi superposa el poder d’una sobre l’altre, la guerra és d’efectes impensables. Alló que he deduït de la lectura del quadern és que la protesta de Luter era necessària i indispensable perquè la política i la religió portaven Europa per camins inexplicables. El desafiament teològic entre Luter i l’Esglèsia va tenir consequències indesitjables tant pel comportament d’una banda i de l’altra i la ciutadania que en va sortir més mal parada va ser la  dels pagesos, derrotats per uns i altres. I en aquest capítol Luter tampoc hi jugà net perquè es va posar del bàndol dels polítics. Però la revolució amb més de 100.000 morts no fou estéril per un futur que desvetllà clarament quins eren els seus errors. Dissortadament no ha estat fins cinc cents anys desprès que s’ha arribat a la conclusió de la necessitat de la rebelió protestant, de la injustícia en la guerra dels pagesos i de la necessitat que els dirigents protestants i els de l’Esglèsia Catòlica dialoguèssin com sortosament van fer el Papa Francesc i el President de la federació luterana mundial l’octubre de 2016. Un poeta escolapi aragonés va escriure “Dios escribe recto con renglones torcidos”. Esperem que les contradiccions religioses desvetllades el segle XVI entre política i catolicisme hagin trobat encara que massa tard la línea recta de la història al segle XXI.