LA CRISI CATALANA, de Carles Puigdemont

Un llibre quina lectura recomano a tots els demòcrates perquè és una mà estesa al diàleg per arribar acords de convivènccia respectant les diferències. La seva lectura ha posat davant del meus ulls una persona que valora el fet de ser per poder estar i fer amb us racional, intel·ligent i solidari de la seva llibertat. Una persona que parteix de la base que si no s’és persona digna és impossible desenvolupar correctament cap missió i funció social. Hi he trobat un ésser humà conscient dedicat al fer que més l’atrau i convenç que és el periodista, un periodista amb capacitat d’anàlisi des de la possibilitat d’error amb voluntat d’esbrinar les errades quan hi són per redreçar el camí de la veritat vital que defensa. Un periodista que la història el portà a fer política palesant en la seva difícil missió una gran capacitat de sacrifici en defensa de la veritat que té davant seu per assolir un objectiu de llibertat. Un periodista que desde la política ha demostrat amb les seves idees poder ser una persona capdavantera en un model polític democràtic. Els dotze capítols del llibre són una anàlisi de possibilitats i futur partint de la realitat, com per exemple en el cap.1 “De petit no em podia dir Carles” on defineix la seva personalitat i el seu amor per Catalunya quina defensa és l’ADN de la seva existència. I feta la presentació, el capítol II enfoca directament el perquè de la problemàtica de Catalunya provocada per “El cop d’estat de Madrid”. I davant els atacs inacceptables respon en el III cap. Que “Som pragmàtics, no nacionalistes” en el sentit que a la paraula nacionalista li dóna l’estat. I raona aquesta doctrina en el cap.IV amb l’exposició d’ “El que busco a Brusseles”, amb una completa exposició del perquè i com va sortir d’Espanya. Conscient del risc que corre, ens en parla en el cal V confessant “Estava preparat per a la presó”. I és precisament a la presó on emmirallant-se en els capdavanters de la no violència ens explica quin és el seu model en el cpa.VI, “El meu model és Nelson Mandela”. I està convençut que aquest model el portarà a la victòria i a poder gaudir de la seva vida privada de periodista que enyora. I en l’anàlisi del tracte rebut per part de l’estat el seu cap VII porta per títol “Se’ns ha faltat al respecte” denunciant una política espanyola allunyada de la democràcia. I fidel a la seva lluita de presentar al món el “cas català”, porta l’exemple del significat del país a través de l’esport amb el tiótol del cap. VII “La Catalunya del Barça”. El treball de guanyar-se l’admiració mundial per la seva manera d’entendre la democràcia, metaforitzada pel futbol. I perquè el món entengui millor el tema de Catalunya en el cap.IX escriu “Catalunya és un laboratori ciutadà” defensant que la identitat i personalitat de Catalunya està en l’exemplaritat dels ciutadans verdaderament demòcrates. I aquest labotari català en defensa de la persona xoca frontament amb una “Europa que està en crisi”, escull molt significagtiu en el procès de Catalunya envers la llibertat. I en el cap.XI fa una exposició sobre “Els meus estats d’Europa” en els que els petits estats i regions han de tenir els mateixos drest que els grans estats que la configuren i acaba amb la seva proposta per sortir de la crisi. En el seu raonament exposa, “el reconeixement de l’altre, un enfocament no violent i el respecte de la voluntat popular haurien de ser naturals en democràcia. És aixó, el que impedeix els conflictes i les guerres i garanteix el respecte dels drets humans. Aixó és el que hauria d’oferir Europa”. I acaba el llibre amb aquestes paraules: “Aniria fins al final; fins a la justícia internacional. No hi renunciarè fins que el problema català no estigui resolt. No, aquesta història no s’acabarà posant els líders a la presó o forçant-los a l’exili.” Una demostració d’una gran fidelitat al seu concepte de país independent per a Catalunya.