Novel·la d’una lectura emocionant que tradueix la veritat de
la globalitat humana i com interactúen els éssers i les forces de la
naturalesa. La lliçó ha marcat profundament el meu sentit humà de la vida amb
una característica molt remarcable en la societat actual menystinguda i no
volguda dissortadament tampoc per la política. La protagonista una nena de 12
anys, pastora, que protagonitza una convivència suposadament impossible amb uns
alliçonaments sorprenents.La sorpresa, que trenca barreres, és l’amistat amb un
os. Els efectes de les relacions es valoren molt positivament pels fruits
assolits, comprobats, una vegada, l’os ha estat internat per uns amics
estrangers de la nena en un parc on ha trobat la seva llibertat i ha enriquit
la seva vida amb una nova descendència. La intel·ligència infantil, sense
estudis per raons socials del seu temps, esdevé un exemple de dignitat humana
al fer front als enemics de les feres i al seu tractament de tirotejar-les
sense intentar el contacte. Els fets luctuosos van portar a la petita a
guanyar-se les simpaties de l’os, per cert quan el seu para havia mortt la mare
del petit animal. I la nena va conviure, davant la incomprensió de la gent, amb
la bèstia i va descobrir que no era l’os que matava les ovelles sinò el llop.
La història excel·lentment desnvolupàda per la qualitat literària i pel treball
d’investigació que dóna a entendtre’n la lectura. Una novel·la increïblement
creïble amb un final d’un humanisme amb una gran dignitat assolit pel respecte
que es deu a la natura, tant a la terra com a les plantes i als animals de tota
mena. Una narrativa filosófica de que tot és possible quan s’actua amb
intel·ligència i la llibertat dels infants. Els nens i nenes, nois i noies,
també són protagonistes de la història i la seva participació és indispensable per
assolir dignitat en el marc de la globalitat.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada