ORIOL JUNQUERAS. FINS QUE SIGUEM LLIURES, de Sergi López

Necessito començar el meu comentari amb un paràgraf d’Oriol Junqueras en la introducció del llibre. “La nostra fortalesa i constància, la nostra voluntat de viure i conviure, és universal. No ens ploreu, somrieu al futur de la vida, somrieu perqué cada dia que passem a la presó som més forts, somrieu perqué avui som més a prop d’aquell país que volem per a tothom, que tants cops hem somiat; somrieu perqué el nostre somriure, càlid i solidari, és l’instrument més poderós de seducció que tenim”. Quan he acabat la lectura del llibre, m’he preguntat com s’ha de viure la independència d’una nació en el context d’una humanitat global? El missatge dels presos polítics, tramés en les pàgines del llibre de Sergi López, que he captat, ha estat un missatge de dignitat humana com base essencial i irrenunciable de la convivència. I és precisament aquest missatge de dignitat que defensen els presos en el judici contra el procés, que m’ha fet més clares les paraules d’Oriol Junqueras amb que he començat el meu escrit. Només uns polítics, persones dignes, poden donar credibilitat a la llibertat dels pobles. I sense cap mena de dubte, la dignitat dels acusats és l’argument més creïble de la seva innocència, innocència que cap tribunal és capaç d’entendre, perquè jutjar una persona només amb la freda llei desemboca a sentències manipulables. Reflexionant sobre el concepte d’independència que es despren de les paraules de l’Oriol, avalades pel comportament de Jordi Cuixart, president d’Omnium, arribo a aquella independència que defensa Lluis M.Xirinacs en la seva filosofia globalista en la que les individualitats són la base imprescindible de la globalitat. No hi ha verdadera convivència global sense la llibertat individual. I el respecte al conjunts de les individualitats amb el seu propi jo és el principi filosòfic que he intuit de les opinions d’Oriol Junqueras. Respecte al jo, i en el jo és essencial l’idioma, que en les diferències no separa sinò, tot el contrari, uneix perquè el jo digne atrau, no separa. Estima, no odia. Enten, no rebutja. Allarga la mà també a l’enemic, no el rebutja. Un nou concepte de Catalunya on avui s’hi parlen més de doscents idiomes i en una convivència democràtica els problemes els soluciona la paraula intel·ligent, racional i amiga. Aquella lliçó evangèlica, que dóna vida a les paraules que escriu Sergi López, que on hi ha amor és sobrera la llei i en el respecte a les persones en les diferències es palesa la seva veritat. Un llibre que ens ensenya una política que està al servei de les persones i dels pobles i és el leimotiv d’una globalitat verdadera, solidària i de veritable germanor.