FOSCA LIMIT, d’Esteve Plantada
Esteve Plantada amb el seu darrer poemari FOSCA LIMIT
ens mena per un viatge en que les paraules esdevenen guies,sovint, agosarades
perquè caminar al límit per la foscor pot esdevenir una font de descobriments
de vivències definidores d’una naturalesa humana força sorprenent. La
immensitat de la foscor que s’entrebanca en el disseny del seu àmbit dimensiona
intencionalitats de tota mena que frapen fortament quan intentem entendre els
límits en que es mouen o que pretenen imposar a la seva personalitat. Un poemari
en que vivències humanes palesen situacions impensables emmarcades entre la
vida i la mort. Els límits de l’existència tractats poèticament per Esteve
Plantada palesen una filosofia de la història que valorada des de l’angle de la
poesia, les conclusions poden ser sempre positives perquè tots els poemes
acaben amb una reflexió positiva. Un llibre que cal llegir. La poesia
professora de la filosofia de la vida. El poema amb que comença el llibre
WINTER IS COMING ( L’ hivern està venint) ens retrata el nostre ésser immers en
un temps i un espai en el que ens convida a reflexionar la incidència del
sentit del que és l’’hivern en la nostra vida i com ens empeny en el ser, fer i
estar. Però en l’existència tot té un retorn en la temàtica mai abandonada amb
un instint musical. El darrer poema ens ho comenta. EL RETORN. “Alban Berg
tenia raó: la música / es desplega pels passadissos / d’un continuum
ininterromput. / Llisca pel cop de puny al ventre,/ s’entafora en la quietud
d’un marc, / on el do és una ciutat solitaria,/ silenci de l’orígen a
l’experiència. / On els camins són la figura del retorn.” Tots i cadascun dels
poemes ens recorden i ens fan reflexionar la veritat dels camins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada