No sóc profeta però m’agrada ser previsor. No negarè la
qualitat esportiva del jugador argentí que considero un fora de sèrie i un geni
del futbol. Però quan sento parlar del déu Messi penso que s’estan oblidant que
és un ésser humà amb unes carcterístiques físiques i psíquiques que de petit
van necessitar l’ajuda mèdica i pedagògica perquè el seu geni poguès see
admirat per tot el món. I aquest pas de la seva infantesa i el seu procès m’ha
fet aplaudir-lo en el meu interior però, a la vegada, em preocupa la reacció
davant la devallada física, que tota persona pateix, i l’obligarà a deixar la
competició d’èlit. I en el curs dels meus pensaments, una observació, quan el
veig per tele i no massa sovint, els moviments dels seus peus quan corre. Uns
moviments que no desitjo siguin promonitoris, però la manera com ataquen el
terra em fan pensar en un futur que els aficionats no voldrien. I la història
del dia a dia no deixa d’enviar-nos missatges. Es reincorpora al club, acabades
les vacances, i en el primer entrenament es lesiona. No pot acompanyar l’equip
als Estats Units. El primer pensament, ha estat preguntar-me quants anys té, el
jugador. Les sensacions que el cos humà rep en els seus moviments deixen avisos
importants a la musculatura i als ossos. I no oblidem, que les consequències
d’una lesió, com la que comento, afecta també al psíquic, deixant seqüeles.
Físicament i psíquicament el jugador s’ha fet gran arrossegant impactes que
incideixen en els futurs resultats. La resposta psíquica i física es veu
condicionada per les diferents circumstàncies de la vida i la genialitat en
surt afectada. La genialitat la tindrà psíquicament però físicament demarà un
altre tractament. Messi psíquicament pot ser més ric en il·lusions i esperances
però aquestes es poden veure condicionades pel físic. És veritat que una bona
educació física i psíquica són primordials per poder donar aquella imatge que
tant agrada. Però també és veritat que l’edat condiciona els moviments i alló
que es perd en condició física és guanya psíquicament en el saber fer i estar.
Pensant en aquest seguiment que sense proposar-m’ho he fet del geni del futbol
he pensat que si de veritat és un geni li ha arribat el moment en el que amb el
físic minvat pot continuar demostrant la seva vàlua futbolística que sense
necessitat de corre massa esdevé el verdader pedagog que porta el seu equip als
èxits que el públic li exigeix. Crec que ha arribat el moment de descobrir un
altre Messi genial que sense massa
exhibicionismes continúa sent amb la seva centralitat tèccnica el jugador que
el barcelonisme espera. Un geni de la técnica d’equip. Però el barcelonisme amb
el seu comportament d’exigència pot
provocar el final de la seva cursa esportiva. La genialitat també es pot
demostrar sense fer gols i a Messi li ha arribat l’hora de no fer-ne però també
l’hora mestre de fer-ne fer. Veurem com és el futur geni del futbol? El públic,
el club, i la prensa tenen la paraula. Personalment li desitjo que el seu ego
sigui la imatge de l’esportista d’èxit i de la persona digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada