PÀTRIA, de Fernando Aramburu

 

Novel·la històrica per la centralitat de l’argument dels drets del pobles a ser lliures, centralitzada en la mort d’un industrial basc per ETA. Una història, que al marge de la seva veritat i dels fets històrics, ha despertat en mi la idea de la injustícia política de diferent sentit segons la victòria sigui d’una banda o de l’altre. En el món la justícia es mou d’acord amb les vel·leïtats de la política. Al País basc, les morts d’ETA eren un crim i a l’Espanya de Franco les morts causades pels vencedors eren legals. En els dos models polítics, les víctimes sempre eren persones amb dret a la vida i la seva culpa depenia del bàndol a que pertanyia. Acabada la guerra en el País Basc  el règim franquista va executar molta gent justa només perquè defensaven els drets del seu poble, eren els perdedors i la sentència era la mort. Com si la victòria en una guerra creés un model de convivència modèlic per la seva justícia i benestar social. Recordo que fa uns quants anys, vaig llegir un llibre que denunciava les morts de capellans dictades per Franco, en una Espanya dita catòlica. El llibre de Fernando Aramburu palesa l’esperit del poble basc que tenia dos enemics, l’estat i els partidaris del règim. No comento el llibre, em baso en la seva narració, argumentant les meves idees. ETA, als ulls de la història va cometre un error, matar a l’enemic i en particular l’enemic o no que es negava a pagar l’impost revolucionari. Però la defensa de la Pàtria Basca era delicte? Els que l’acusaven eren els hereus del dictador que es va revoltar contra la República havent jurat la Constitució republicana. Suposo que es delicte. I el que comet aquest delicte és un criminal responsable d’un milió de morts. Francament és descoratjador patir aquesta filosofia de la justícia contrària a dret. Indirectament o directament la novel·la PÀTRIA denuncia la injustícia, que vuitanta anys desprès de la victòria franquista, encara continúa. Llegida la novel·la, la manipulació que a la pell de brau es fa de la història encara és, diuen, veritat. És incomprensible des de la llibertat humana haver de comprovar amb quina facilitat es passa del crim a defensor del dret a la vida. I aquesta manipulació del procés històric continúa amb el greuge de criminalitzar l’exercici del dret a la llibertat i la paraula. Llibres com PÀTRIA són molt importants perquè ajuden i conviden a pensar en les diferències. La llibertat és la seva garantia sempre que el seu exercici sigui intel·ligent, racional, solidari i passional des del verdader amor.