PER QUÈ HAITÍ?

 

El Quadern de Cristianisme i Justícia n.220 denuncia la situació política i social d’Haití en base al terratrèmol patit el 12 de gener de 2010, que provocà la pregunta de Hillary Clinton. La política patida ha esdevingut més devastadora que el fenomen sísmic. I l’autor acusa com un responsable directe els EEUU d’América i concretament a Bill Clinton. La independència d’Haití assolida per la revolta dels esclaus, que palesà la capacitat productiva dels seus habitants, obrí els ulls de les grans potències que hi veien una possibilitat de domini si assolien controlar la producció de sucre, com havien controlat els productes d’altres països sud-americans. I flou precisament Bill Clinton culpable de la pobresa resultat de la seva intervenció presentada com un aliat fiable. I l’altre botxí de la  riquesa d’Haití fou la república francesa arrel  de la revolució amb el lema “llibertat, fraternitat, igualtat” que esperonà els esclaus i convertí l’esperança en una renovada esclavitud, no només en el tema econòmic sinó també en el polític. I Haití a partir de la seva independència de signe treballador i  creatiu, gràcies a la suposada ma estesa estrangera ha esdevingut un estat en fallida. El quadern 220 el considero una denúncia de la política mundial amb el lema tot si val encara que amb el domini esclavitzi al dominat. La situació actual d’Haití és una advertència de a necessitat que té la convivència humana de respectar i entendre els altres des de la verdadera amistat i no com va fer Bill Clinton reconeixent la seva errada sense fer res per reciclar-la. M’ha cridat l’atenció que una publicació de doctrina religiosa hagi denunciat amb la força de la història l’egoisme per dominar-la. Les relacions amistoses de les grans potències no són una assegurança de benestar. I la història d’Haití es repeteix. Què fa Espanya amb Catalunya? És molt alliçonador el paràgraf que dona entrada al capítol de COM SORTIR ENDAVANT. Meditem-lo: “Un passat colonial com a herència i una guerra com a ferida; un deute amb França com a llast i l’ocupació estatunidenca de càstig. Els Duvalier i els seus seixanta mil morts. Les ingerències contra Aristide. Una corrupció i una desigualtat encara vigents, que se sumen als colossals fraus en l’ajuda desprès del terratrèmol. Incultura, epidèmies com el VIH, infraestructures eficients, ja no per comunicar la gent, sinó per procurar aigua potable. Un avís des del pensament religiós contra el fenomen polític que controla el món en l’actualitat.