PASCAL COMELADE, L’ARGOT DEL SOROLL, de Donat Putx

 Conèixer Pascal Comelade era un desig de temps enrere. Al veure el llibre a La Gralla no m’hi vaig pensar ni un segon, compro. La seva lectura m’ha produït el goig d’una cursa guanyada. En tenia un senzilla idea de la seva literatura. No coneixia la seva vessant musical. El llibre de Donat Putx, amic i conegut en els seus anys escolars, m’ha dibuixat una biografia en el que el dibuixant de la imatge cultural era bàsicament el dibuixat. Una narrativa que m’ha fet entendre els camins i la forma de caminar del protagonista que deixa el protagonisme a la cuneta i se l’emporta a manifestar-se un igual entre els iguals, amb la peculiaritat que a aquest igual l’embolcalla una llum amb colors de poble. Es tracta, segons el meu entendre, d’una biografia amb un rere fons més de personalitat que d’activitat, perquè l’activitat es ell. Donat Putx fa el retrat del músic que la música és ell endinsant-se en les músiques de temps i de la història. I crea una música pròpia gaudint a la vegada amb la veritat de l’altre que s’identifica. Comelade esdevé un artista amb personalitat d’un artista oníric, la música és somni que somia despert. ”L’argot del soroll” s’ha convertit en la meva lectura en una metàfora de la riquesa artística de la cultura dels pobles amb dimensió de transcendència i amb una mística humana que d’una encaixada en fa una melodia entre els problemes del ser o no ser. I és. És amb els companys del caminar artístic que col·laboren amb la veu del dibuix, de la pintura, de l’escultura i de la creativitat narrativa. El resultat una música molt personal que s’escolta arreu del món. És l’empenta de la veritat i dignitat humana que es mou com una papallona entre les flors i les abelles que dels pètals de les flors en fan taller de la seva composició musical, la mel. La lectura del llibre de Donat Puig biografiant Pascal Comelade ha estat l’aprenentatge de saber llegir el programa de somnis movent-se en la senzillesa de la realitat que et converteix en artista en el temps company dels altres artistes que creen la imatge de la humanitat. El músic desvetlla les veritats de totes les arts de la història que dibuixen, pinten o modelen la imatge de la humanitat. Donat Puig, amb “l’argot del soroll” ha fet veure el significat de ser, fer i estar de cada persona.