TRANSFORMAR L’ESGLÈSIA I LA SOCIETAT EN FEMENÍ

 

El quadern 211 de Cristianisme i Justícia ens fa pensar en la importància de la dona en la societat civil i religiosa. La seva lectura m’ha traslladat al llibre del Gènesi en el capítol de la creació de la humanitat i la seva missió en el món. Se’ns diu clarament que Déu creà la humanitat, els creà home i dona, a imatge seva. Home i dona són la imatge perquè la seva missió conjunta són la creativitat en la vida de la humanitat. Però a la vegada he recordat el jardí terrenal en el que la humanitat gaudiria de la felicitat si no menjava de l’arbre del bé i del mal. Menjar d’aquest arbre significava voler ser iguals a Déu i aquesta presumpció els hi recordà que eren temporals i havien de recuperar el dret de formar part del jardí celestial. Ha canviat el sentit de la felicitat terrenal que transformaria la humanitat sense dolor per accedir al celestial acusant a la humanitat de pecadora i d’haver de passar per la mort. La culpa del pecat no fou només de la dona sinó del dos, com ho recorda Sant Pau en una de les seves cartes. I en aquesta fase terrenal de dolor i sacrifici el paper de la dona és tant o més important que el de l’home si tenim clar que fou la dona escollida per mare de Déu. L’autora del quadern ens fa una intensa exposició del moviment feminista en la defensa dels seus drets, tant per part de dones catòliques com protestants i jueves. I en aquesta autodefensa el sentit del cos femení esdevé una base teològica molt important. El cos femení gaudeix del gran poder de mare que no pot ser canviat pel de dona cultural i treballadora. I és el canvi que es viu en la societat actual la causa del greuge desqualificador de la veritat femenina. La lectura d’aquest quadern ens porta a reflexionar sobre el fet de la creació i el paper que home i dona han de jugar en la història de la humanitat. Una argumentació molt documentada sobre la teologia feminista que esdevé també teologia de l’alliberament.