LLUMS I OMBRES (A propòsit de Simone Weil)

 

El quadern 223 està dedicat a Simone Weil. Una intel·ligència humana i femenina amb una clara saviesa per procurar desenvolupar les seves idees. Una persona que sense ser cristiana sentia la veritat de Déu. I la seva filosofia arribà al món cristià estudiada per professors i teòlegs. Les seves paraules desconcertaven com aquestes: “Estimo Déu, Jesucrist i la fe catòlica tant com els pot estimar un ésser tan miserablement com jo.” I continua: “M’adhereixo totalment als misteris de la fe cristiana (...)certament. Pertanyo a Crist.” Però més endavant explica la seva situació que fa pensar molt: “Tot i ser fora de l’Església, o més exactament al llindar, no puc deixar de tenir sentiments que, en realitat, hi soc dins de totes maneres”. La lectura d’aquest quadern m’ha fet conèixer una intel·ligència i m’ha cridat l’atenció com enfocava els problemes. Però allò veritablement important, l’interès que les seves idees han desvetllat en el mon de la teologia. No puc deixar aquest petit comentari sense citar el següent text: “No és per la forma en que un home parla de Déu, sinó per la forma en que parla de les coses terrenes com es pot discernir millor si la seva ànima ha romàs en el foc de l’amor·. En la seva vida no tot foren flors i violes com ho palesen aquestes paraules de la seva neboda: “Jo, tieta, fa molt que no t’estimo...” Problemes de família, una mala comprensió en comentaris i fets i una incomprensió, que francament em costa molt entendre. La conclusió que n’he tret de la lectura d’aquest quadern és la voluntat de llegir els seus escrits.