CAMÍ DEL TEXT, D’ Ivette Nadal

 

Dels llibres allò primer que em crida l’atenció és el títol. I aquest per doble motiu: a) el significat de text i la frase entre línies de la portada: “No sé què em fa més mal: que no l’hagi acabat o que no hagi començat”. La seva lectura em diu que encara l’està vivint la filosofia de la seva vida compartida poèticament. El primer vers ens obre el camí  amb un pensament de M. Montserrat Domingo, “vull ser oració” que Ivette ho confirma amb “ets amor i text que en mi neix”. I el poemari n’és el camí. El segon poema ens marca com és el camí: “assedegada, venint d’un camí tortuós /............/ he trobat la més gran de les fonts i els teus ulls blaus.” I el darrer ens recorda com l’han fet: “I em vas dir; -/passejarem pel perill / però sempre agafats de la mà”. El camí de la filosofia de la vida sempre es fa en companyia i la poeta ens ho confirma amb el nombre d‘amics i amigues citant els seus pensaments. CAMÍ DEL TEXT no és una lliçó de filosofia és la vida viscuda amb filosofia poetitzada. El proverbi budista: “un fa més fort a algú si l’ajuda una mica, però el debilita si l’ajuda molt” que interpreta: “deixar d’emparar els altres /és (per fi) / ser generosa amb mi”. Afirma sense deixar d’estimar quin és el paper de cadascú en el camí. No oblidem que Ivette és molt coneguda per la seva música que acompanya silenciosament els seus poemes. Ho corrobora amb aquest curt poema: “Canto la veu parlada /la veu de la mirada,/ la veu del gest,/ la veu del plor / i la que no parla”. La filosofia de la vida ens alliçona amb el silenci i la paraula. CAMI DEL TEXT un poemari per llegir-lo sense presses i meditant-lo.