El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 9 de febrer del 2013

La meva Mitja, de Marius Gómez

Original i poética exposició de fotografíes glossant la Mitja Marató de Granollers. Una exposició d’una cursa atlètica sense cap corredor. Una mostra conceptual d’una  profunda filosofía de la vida. L’espai per on han de competir esdevé el protagonista perquè la cursa es viu interiorment. La Mitja Marató es transforma en una metàfora de la vida, la vida, feta història, té el seu espai,  cada corredor el seu encara que siguin molts. Però alló veritablement important és conèixer per on s’ha de còrrer, quin és el camí, quina la trajectòria i per aquesta raó abunden els bancs, llocs d’observació i varíen els indrets rurals i urbans. Els corredors d’una Mitja poden ser milers, com a Granollers, però l’espai és per a tots el mateix, i malgrat ser el mateix els fruits poden ser diferents perquè alló veritablement important rau en la cursa de cadascú. L’èxit és molt personal. Una exposició de fotografíes que té un missatge molt clar: conèixer la meva pròpia vida, per on transcòrrer i com l’he de còrrer. Acompanya la mostra presentada a l’Espai Gralla un llibre de fácil lectura, entendre les fotos i fer-les pròpies.

dimarts, 6 de novembre del 2012

La força d’un ideal, de Carles Pujol i Marta Abelló

Presentada a l’Espai Gralla de Granollers, la novel·la narra una història de ficció que té un fonament real. Els fets fonamentals succeiren. Fins i tot la pistola sobre la taula de diàleg. Un jove regidor de Sanitat i Medi Ambient lluità contra una indústria multinacional i contra les Institucions del país. La contaminació del poble era irrespirable i aquest jove que protestava per carta al consistori va ser cridat pel cap de llista d’una candidatura per formar-ne part i solucionar el problema. La lluita durà anys pèrò la il·lusió del jove regidor, els seus coneixements farmacètics i la seva capacitat organitzativa i lluitadora portaren la nau a port. Aquesta lluita és l’argument de la novel·la. Carles Pujol el protagonista que molts exalumnes del Pare Sala, de l’Escola Pia, dels anys 1964-1969, recordaran. La rellevància de la novel·la rau en el fet d’haver sentat jurisprudència d’una matèria sense cap llei ni a Catalunya, Espanya i tampoc a Europa. I aquest, aleshores jove regidor que batallà vint-i-quatre anys, té la satisfacció d’haver fet reflexionar als polítics i a la justicia. El poble és LLiçà de Vall que als primers anys de  la democràcia era el més contaminat d’Espanya i actualmente s’hi respira com cal. Un jove regidor recolzat sempre pel seu alcalde i els altres regidors ha escrit la història que en la novel·la es presenta com una ficció. Una novel·la que val la pena llegir. El poder dels polítics honrats, preparats i capacitats.