EL DINOSAURE i LA SEQUOIA, d’Hermínia Mas, il·lustracions de Francesc Rovira

Un conte pensat per a nens però fa que els grans pensin. Amb la senzillesa d’una narració infantil, d’una manera alegórica, insinua una lliçó de civisme davant conductes insolidàries i agressives. L’elecció dels protagonistes principals, el dinosaure, els arbres, el vent i la sequoia, demostra un aprofundit sentit pedagògic i  un bon coneixement de la psicología humana. Les il·lustracions, amb traç segur i cromatisme ètic i estètic, hi aporten el valor afegit de fer més comprensiva la lectura. Llegit atentament, podem treure’n l’ensenyança que no sempre la llei del més fort se surt amb la seva. Una de les lliçons més convivencials rau precisament en com el diàleg i l’agilitat mental poden superar obstacles que semblen inamovibles. La força orgullosa i maltractadora simbolitzada per un dinosaure, els arbres, els persguits i befats i el vent, el bon conseller són tres personificacions definidores i significatives. Aquest és un conte per llegir en família i comentar-lo  demanant opinions als petits i grans. En el fons és una aguda crítica social que denuncia els deseqjuilibris provocats per la força absolutista del poder. Però, a la vegada, insinúa com se li pot fer front amb possibilitats.  Els maltractats, si malgrat la por, són capaços de parlar, dialogar i pensar tenen tots els trumfos a la mà per vèncer. El vent, invisible, sìmbol de la intel·ligència, és un bon estratega. Troba la manera d’enfrontar l’orgullós dinosaure amb un arbre que sense estridències, només responent a la insolència amb paciència, saviesa i humilitat, acaba vencent i fent-li caure la cara de vergonya a l’insolent maltractador. Un gran tema que desenvolupa una gran lliçó perquè pares i avis la comentin amb fills i néts. La coordinació de la intel·ligència i la paraula amaga un poder extraordinari amb resultats positius impensables.

 

Seleccions Catalanes

La pàgina web de la Plataforma pro seleccions catalanes em convida a divulgar dos esdeveniments importants de l’esport català a nivell internacional. Sense fer soroll i treballant per Catalunya actualment unes vint federacions catalanes i escaig tenen el reconeixement internacional i formen part de les respectives federacions internacionals. Les notícies positives d’avui són:

A.- La Selecció Catalana d’Esquaix participa en el Torneig de les 6 nacions a Andorra amb  França, Noruega, Portugal, Suècia, Escócia i Catalunya.

B.- Campionat del Món de Korfbal. La Selecció Catalana hi participa. Se celebren als Paísos Baixos del 14 al 16 de març d’enguany.

Dues notícies molt positives d’abast internacional, mentre l’Estat Espanyol sanciona amb 3000€ a uns joves que a les portes de Mestalla abans d’un partit amb particicpació catalana cantaven Els Segadors.

LA PREGÀRIA DELS ANIMALS

Per l’Ermità de Samalús II (Enric Gelpí)

Paco Candel autor del próleg titolat L’ORACIÓ DE PACO CANDEL PER A L’ENRIC GELPÍ, començava d’aquesta manera: “Dé meu: Jo no tinc pas l’ambició de voler ser més que els meus germans els animals, però tampoc no voldria – si m’ho permeteu –ser menys que ells. Si Tu has fet el miracle que et resin i t’invoquin aquests germans – tot i que són irracionals –i que ho facin a través del germà Gelpí, deixa’m que jo també ho faci pel meu cantó, ja que, encara que sigui agnóstic, també sóc racional i racionalista.”Aquest llibre va sortir a la llum l’any 2000 i avui en queden amb prou feines una dotzena que podeu trobar a la Paperaria SÓNIA del C/ Roger de Flor, de Granollers. Gelpí era un enamorat de la natura, vivía al seu bell mig en una part boscosa de Samalús. En contacte amb bestioles del bosch va descobrir en elles la relació d’una intimitat natural que esdevenia oració. Els animals i les plantes també resen al seu creador. Més de cinquanta oracions, corresponents a més de cinquanta dibuixos de bestioles que també estimen al Senyor.

Fa pensar l’oració de la serp que reconeix “la vaig fer molt grossa. Accepto amb resignació la maledicció Bíblica. Però, quan tot s’hagi acabat i la fi dels temps haurà arribat, oblideu el passat, doneu-me peus per caminar i ales per volar cap a vos, per lloar-vos eternament. Amen”. Un llibre d’una neta mística natural que ens porta de la mà a saber llegir la natura i reconèixer els lligams que ens hi agermanen. Un llibre per llegir amb l’avi a la vora del foc, sota l’ombra d’un arbre o escoltant el qui-qui-ri-quí dels galls. Un regal dels néts als avis o dels avis als néts amb motiu d’aniversaris i festes onomàstiques.

Presentació del poemari ART-K, de Jordi Julià

La biblioteca de Can Rajoller de Parets del Vallés va ser escenari del poemari guanyador del Premi de Poesia Pepi Pagès ART-K de Jordi Julià i dels artistes gràfics Ricard Geladó i Xavier Plana, el dia 7 de març de 2013. Els poemes glossen els dibuixos, pintures, fotografíes i escultures dels dos aristes que interpreten plàsticament els escrits i la vida de Kafka. La presentació que la Regidora de  Cultura, Sra. Àfrica Martínez  va fer de l’acte i del llibre esdevinguè una defensa del treball que les institucions i els ciutadans de Parets desenvolupen a redós de la cultura i un agraïment als coautors del llibre per ser a la Biblioteca de Can Rajoler i compartir amb els presents la seva proposta artística i literària. Compartiment força exhaustiu amb les explicacions del poeta de Sant Celoni corroborades pels dos artistes. L’acte va concloure amb una invitació a llegir el poemari presentat per d’aquesta manera sentir el cuc d’esdevenir lectors de l’obra de Kafka. Un acte poèticament viscut com s’escau en un poble lector, com és Parets del Vallès.

CAMÍ A L’ALBA - CAMINO AL AMANECER

Títol d’un poemari bilingüe del poeta veí de Mollet del Vallès, Jaume Salmeron i Marro, persona que viu intensament el missatge poètic i sent una necessitat irrenunciable de comunicar-se. Un llibre de poemes és el vehicle transparent i generós per entaular diàleg amb els amics de la poesía, d’aquella poesía que es manifesta a través dels batecs de la vida i penetra les intimitats de l’esperit. Persona que se sent independent, independència que a les seves mans esdevé una técnica per crear relacions de llibertat independentment de l’idioma. Les llengües dels pobles no són enemigues, malgrat hi hagi persones que se n’aprofiten per crear enemistats. Salmeron pensa que la poesía és un  mitjà potent de bona intel·ligència i amb una poesía senzilla i humil que neix del cor del poble allarga la mà a tothom perquè la bona intel·ligència és fonamental per crear convivència. I la poesía, mestre dels sentiments i les emocions, és generadora de diàlegs enriquidors en la cultura humana. La seva poesía és una poesía popular, amb un llenguatge col·loquial, però amb una notable profunditat d’idees i sentiments. Els seus poemes són retalls de vida, vivències, que ha compartir amb la gent i ha endevinat en l’espai i la bellesa de la natura. Com ell diu en la contraportada del llibre, “Camí a l’alba explica situacions  viscudes per l’autor, moments d’amor, de tristor, d’alegria, de reivindicacions, de records per aquells que han marxat, de respecte per la natura i els més débils”. Una poesía que s’ha de llegir amb el cor perquè la seva qualitat es base en l’estimació, com un van comprovar els assistents a la presentació del poemari en l’acte de presentació, celebrat a la Biblioteca Municipal de Lliçà de Vall el dia 2 d’abril de 2014.

Sota les llambordes, un jardí

Carme Barbany i Triadó amb el títol del seu llibre em feia pensar abans de llegir-lo en el sentit metafòric de la història. Primer calia descobrir les llambordes que amagaven el jardí. Mentra avançava en la lectura pensava que les llambordes eren els enemics de Catalunya. Que el jardí el configuraven lluitadors clandestins. Crec que no anava errat. Una altra anàlisi em feia pensar que el jardí podría ser Granollers quan es lliurès dels mals de la guerra i de la dictadura. Dues idees que casen perfectament amb el desenvolupament de l’argument. Un argument relacionat amb la defensa de la llibertat dels pobles i els sacrificis que han de suportar els seus defensors tant en temps de guerra com en temps d’una pau sense guerres però d’una pau figurada. Una novel·la en la que la trama va configurada i transformada per l’amor sexual passional i també per l’amor autèntic. El primer es movia entre llambordes i el segon construia el jardí. El desenvolupament de la narració, no sóc de Granollers, em feia recordar situacions i personatges típics del temps, com un cosidor, un bar de relacions amb nom de flor, botigues especialitzades, carrers i places amb protagonisme, i alguns noms propis i activitats cíviques, culturals i esportives. Granollers, escenari ideal, d’una novel·la d’arrels històriques, però jo diría més aviat de carácter psicológic i de denúncia. Caràcter psicológic dels personatges d’una i altra banda, amb escenes fàcils de recordar per la seva  cruesa. Psicologies autoritàries fruit d’una victória armada i psicologies compromeses fruit d’unes conviccions i d’uns amors personals i patriòtics. Amb un capítol curt, com a introducció, escenificat l’any 1939 ens fa intuir el perquè d’unes relacions rebutjades i l’epíleg ens porta a l’èxit d’una resistència, ajudant a entendre la programació de la novel·la. Ambientada a Granollers esdevé, en certa manera, un cant a la ciutat. Granollers té una ideosincràsia impossible d’esborrar. No és el cant del cigne sinó la resurreció d’Afrofita emergent de l’aigua del mar.

Gimnasia específica para el rejuvenecimiento facial

Llibre escrit per Albert Gutiérrez, Mestre en Cultura Física i Tècnic en nutrició i Assessor Dietètic.

Un llibre que l’he llegit amb molta atenció i m’ha fet gaudir molts relacions de la cultura física sorprenents. La primera sorpresa, la interacció cultura física i bellesa personal. La persona gaudeix de la capacitat física i psíquica de millorar la pròpia imatge emprant intel·ligentment les seves mans. Parlant pictóricament són el pinzell que cromatitza l’obra d’art d’un mateix. La lectura del llibre requereix atenció perquè la seva comprensió necessita reflexió, reflexió que es converteix en plaer quan el missatge s’ha interioritzat i esdevingut en un element més de la pròpia vida. Però aquest llibre té un valor afegit molt interessant: les seves ensenyances poden ser posades en pràctica per les persones de la tercera edat. No hi ha límit en la modelació de la bella imatge personal. L’objectiu primordial és assolir una bona imatge facial, treballant la cara, el cap i el coll. I tot sense pomades, encara que aquestes no es descarten, com a complement i, a vegades, força interessant. El llibre d’Albert Gutièrrez pedagógicament compleix a la perfecció perquè primer exposa, segon explica els beneficis i tercer ensenya la pràctica de l’exercici físic. Un principi molt important: no es poden esperar resultats ràpids i immediats, són més aviat lents i molt positius. Condicions recomenades, la paciència, la constància i el coneixement. No és fàcil resumir en un espai com aquest tot el llibre però hi ha circumstàncies que no es poden oblidar, sobre tot aquella que palesa l’aportació d’aquesta modalitat de la gimnàstica a la millora de la salut personal. La respiració i la irrigació sanguínies en són beneficiàries. I tot gràcies a un objectiu tan sentimental com el desig de donar una bona imatge. El rostre de la persona personalitza el poder captivador més potent i convincent. L’exercici físic no es basa només en perfeccionar la mobilitat, també la imatge i la imatge és sempre global. Albert Gutièrrez, amb el seu llibre, fa una gran aportació cultural, artística i humana demostrant la qualitat vital de la gimnàstica facial. La seva lectura convidarà el lector a la pràctica.