Premi Joaquim Ruyra 1988, ha complert els vint-i-cinc anys i
encara gaudeix d’una gran vitalitat cara els trenta. Una novel·la molt
expressiva en els títols de cada una de les quatre parts en que es divideix. L’escriptor,
que resideix a La Garriga, palesa un gran domini de la narrativa, un profund
coneixement del tema de l’alpinisme i en concret de les ascencions als vuitmil
i una condició molt enriquidora, una exquisida observació psicológica. El
plantejament de la novel·la manté el lector en un continuat suspens amb l’empara del fet religiós de la India sobre el factor
diví palesat en diferents éssers humans
que es veuen tractats amb una clara
veneració pel fet del seu apropament als déus. Segons el meu entendre l’argument
gira contínuament al voltant de la figura protagonista, quina manera d’actuar
produeix preocupacions de tota mena sobre el seu destí. Un destí de múltiples
situacions en una muntanya que sovint és sepultura i, a vegades, també
exaltació. En el desenvolupament de la novel·la hi juguen i amb intensitat els
valors humans conjugats amb valors religiosos que reviuen amb diferents formes
d’acord amb el temps climàtic. El títol és un exemple prou clar. Però cal tenir
present que a la India el temps i la natura tenen factors i poders divins amb
capacitat de variar històries personals o col·lectives. I l’autor és expert en
el domini del pensament humà i les seves formes de manifestació. Quins són els
factors, circumstàncies i valors que van jugar fort en la història de la
protagonista? Obviament els companys d’expedició, el xerpes, el monastir amb el
seu Lama, l’esperit muntanyenc acompanyat d’unes condicions naturals adequades,
la sacralitat de la muntanya i el temps. El destí de la protagonista és un fil
conductor espectant fins les darreres ratlles de la novel·la. Llegir-la és
viure l’efecte psicològic de la qualitat humana d’una persona que estima la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada