Comentaristes de televisions espanyoles es treien el barret
davant el treball del BM Granollers. No discutirè el mèrits del FC Barcelona. Els signes del temps
són econòmics i les persones al servei de l’economia. Però són els signes. El
problema rau en el fet que aquests signes només estan al servei dels que tenen
més diners. I tenir diners, és avui, prioritari als valors identitaris. El
partit de la Copa del Rei entre el BM Granollers i el FC Barcelona ha estat una
lluita entre els valors humans i el valors del diner. L’enfrontament seria just
si els dos contrincants lluitèssin amb les mateixes armes. Però el Granollers,
i també l’Anaitasuna i l’Osca, lluitaven bàsicament amb les armes de la
identitat. Ens diran que aquests tres equips també en tenen d’estrangers, però
amb quina diferència. Quants en té el Granollers? Tres, quatre? Quants n’alineà
el Barça? Si no vaig errat vuit i tots ells primeres figures internacionals
dels seus països d’orígen. I una altra circumstància: els equips que tenen
diners formen els seus equips amb els jugadors d’èlit formats pels equips
humils. Quants jugadors del seu planter presentava el Barcelona i quants el Granollers? Sobre les
espatlles de les Federacions pesa la responsabilitat que els equips formadors
de noves figures puguin enfrentar-se de tu a tu amb els més poderosos. La Copa del Rei d’enguany ha demostrat que és
possible i que hi ha clubs que ho treballen. Felicito el Barcelona per la
victòria però em quedo amb el mèrit de l’esport del BM Granollers. I l’esport
de base, en aquesta cap de setmana acaba de fer brillar més encara la filosofía
del club vallesà. L’equip Cadet A. del BM Granollers s’ha proclamat Campió de
la Minicopa vencent al C.F.Barcelona en la final. I la flor molt olorosa també
li han posat les noies de l’equip femení classificant-se per jugar la fase
final per militar la temporada vinent a la Divbisió d’Honor Femenina. El BM
Granollers, un club de futur que ha de continuar sent patrimoni esportiu-cultural
de la ciutat.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada