El BM Granollers és i ha estat un model en el conreu de
l’esportivitat que ha fet i fa lluir l’handbol guanyant i perdent. Les
victòries, els títols són signes externs, que cal saber llegir però que a
l’hora de definir la qualitat esportiva d’una entitat no són suficients. Un
club pot presentar una trajectòria sense títols, sense victòries és difícil,
però ser un model esportiu. I són un model perquè, sovint, són ells els
creadors de les grans figures que triomfen en els grans equips. El BM
Granollers és un model des de la humilitat fins a la grandesa de l’èxit. La
seva trajectòria és prou significativa i expressiva. Un club que és gran, guanyant
i perdent. Fa anys que no guanya una lliga, però ha estat un senyor guanyant-ne,
i alló que és meritori i el seu gran trofeu
rau en el fet que el BM Granollers no ha perdut mai la categoría en la pista i
sempre, des dels seus inicis, ha estat en l’elit de l’handbol. Enguany, la seva
trajectòria en la lliga és extraordinària, assoleixi el segon o el tercer lloc
en la taula classificatòria. També ha tornat a ser present en la Copa del Rei
amb possibilitats. Però en l’actual competició de copa s’hi produeix un fet
molt significatiu. A Pamaplona, el BM Granollers hi juga amb el primer equip,
el fruit de l’arbre històric, i l’equip cadet, la llavor que conrea per
continuar sent un fruit important en el món de l’handbol. Independentment de
guanyar la Copa, alló que és verdarerament transcendent és que hi són. És
l’exercici de la filosofía deportiva del BM Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada