He llegit amb força atenció l’entrevista publicada a ARA.CAT
feta al President de l’ASOBAL i directiu del Barça responsable de la secció
d’handbol. La primera impressió que n’he tret ha estat: se li veu massa el
llautò. De tothom és coneguda la precària situación de l’handbol espanyol tan a
nivell econòmic, com esportiu, publicitari i de públic. Pere millorar la
situación, afirma que enguany s’ha millorat de nivel, i s’ha referit a dos
clubs, el Naturhouse, que torna a jugar la “champions” i a l’Osca. Ni una
paraula del Granollers que és el club que enguany ha demostrat, com des de la
manca de recursos, és possible jugar un bon handbol. Oblidar aquest club vol
dir tenir idees massa febles, perquè si per alguna cosa m és que njugar el BM
Granollers és capdavanter es deu a les idees. No és gens d’estrenyar que hagi
posat com a condició principal per poder millorar l’handbol és necessari tenir
clubs econòmicament molt rics. Ningú dir que els diners no són necessaris, però
hi ha altres condicions que també són indispensables. Però seguint l’objectiu
de la riquesa i la millora esportiva de l’handbol, ho és per poder con figurar
un equip amb majoria de jugadors
estrangers? Aquesta és la manera d’aixecar l’handbol? Amb aquesta doctrina no
és millora l’esport. El BM Granollers és un mirall extraordinari de com es
treballa a tots nivells pel seu esport. Hi ha una filosofía i una pedagogía que
recolzen un treball, treball que enguany el BM Granollers, amb penúries econòmiques,
s’ha classificat tercer, sots-campió de la Copa del Rei, torna a Europa i
l’equip femenía, Campió d’Espanya amb l’ascens a Divisió d’Honor. L’únic equip de
la pell de brau que té dos equips en la máxima categoría nacional. I en el
treball de promoció de l’esport cal recordar que l’ASOBAL fou d’inspiració
granollerina, essent el primer President el Sr.Rodríguez del BM Granollers i el
dos primers gerents també granollerins, el Sr.Lacueva (q.e.p.r.) i el Sr.Roca,
membre de la Federació Europea. La situació delicada de l’actual hándbol
espanyol potser es déu a la manca de dirigents prou efectius i massa afectius.
Sense persones no es va enlloc. L’handbol espanyol no té bona premsa. És
veritat. Però quan es produeixen situacions rellevants esportivament, la premsa
escrita i radiofónica respon. La televisiva, un xic també, però no tant. En aquest camp s’hi juga
massa a rics. Es treballa per aixecar l’handbol nacional, com? Perquè de
momento, alguns pleguen, com el Valladolid. Quan no hi ha fruits es deu a manca
de saonament de l’arbre. Malgrat tot, al costat de l’handbol i molt
especialement de l’handbol del BM Granollers, forjador de jugadors, tècnics i
directius. Amb el BM Granollers, l’esport de l’handbol amunt.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada